En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 10 d’agost del 2019

Lluna-sola

Niporepte 272 La lluna i el mussol dins Relats en català

Enlluernada,
continuo veient-hi
en la foscor.

8 comentaris:

  1. Llum de reserva.
    L'enlluernament guarda
    l'esguatd de nit.

    ResponElimina
  2. Sí, Carme, és com tornar a la cova de Plató quan n'has estat fora, ja no seràs mai més igual als que no n'han sortit mai.

    ResponElimina
  3. Respostes
    1. Doncs ara que ho dius, Xavier, no sabria dir si aquesta lluna és creixent o decreixent. Però moltes gràcies!

      Elimina
  4. Cadascú té les seves "armes" per veure-hi clar !

    ResponElimina
  5. Com en Rimbaud, la poesia torna el poeta vident.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quin poema de Rimbaud parla d'això, Ramon? Em fa curiositat.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...