En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 26 d’abril del 2019

Sant Jordi, encara


.🌹

Les roses porten espines,
els llibres mosseguen,
però els regalem amb emoció.
a

13 comentaris:

  1. xavier pujol26 d’abril del 2019, a les 18:43

    Sense espines no seria una rosa. Com un llibre sense emocions no caldria que l'haguessin escrit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals26 d’abril del 2019, a les 18:46

      Xavier,
      S'ha d'escriure el que si no ho dius, rebentes, s'ha d'escriure com si t'hi anés la vida, són dues màximes que em faig meves.

      Elimina
  2. artur26 d’abril del 2019, a les 19:39

    La bellesa es defensa,
    les paraules mosseguen,
    però només davant la opressió...
    quin mal hi ha, en ser com son !

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas27 d’abril del 2019, a les 12:19

    Vigilo com agafo les roses per no punxar-me, però en canvi deixo que les emocions dels llibren m'inundin, sense por. Jo diria que mai, o al menys molt poques vegades, ho he rebut com una mossegada que fa i mal, més aviat com una sacsejada que pots recol·locar o un massatge d'aquells potents que van ( vegades) del dolor al guariment en poca estona. També trio els llibres que m'agraden, esclar. Potser un llibre molt agressiu que mossegués ben fort, ja no me'l llegiré.

    Bon poema, Helena, que fa plantejar coses. Els regalem amb emoció i els llegim amb emoció, al menys jo.

    ResponElimina
  4. novesflors27 d’abril del 2019, a les 19:22

    Malgrat les punxes (i les punxades) l'emoció és indispensable en les nostres vides.

    ResponElimina
  5. Elfreelang28 d’abril del 2019, a les 12:46

    doncs jo voldria omplir-me d'aquestes mossegades

    ResponElimina
  6. Helena Bonals28 d’abril del 2019, a les 14:28

    Ben fet, Elfreelang!!

    ResponElimina
  7. El que em passa pel cap28 d’abril del 2019, a les 17:59

    Prefereixo que em punxi una rosa que la seva absència,
    prefereixo que un llibre em mossegui que un llibre sense dents.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...