Dos poemes que m'encanten, Helena, tot i la diferent visió de cadascun. Per cert, aquest o aquesta tal Kefas m'ha impressionat, amb la seva poesia tan bella!
La meva infantesa la porto en mi i la repasso, com ho faria amb un àlbum, amb un quadern, potser amb un llibre, i els personatges Olga conviuen i conversen, somriuen i s'adormen. Tu també ho fas, Helena.
El poema primer malenconiós i bonic. Infantesa. El teu imprimeix força, que falta ens fa. Joventut. Després vindrà la maduresa, i la lluna seguirà acompanyant-nos, impertèrrita, perquè algunes persones l'hem feta nostra.
"...germana del sol."
ResponEliminaXavier,
EliminaAixò diu la cançó?
A la versió més tradicional no, però en alguna altra sí.
EliminaDos poemes entrellaçats i fantàstics tots dos.
ResponEliminaLa lluna és aquí!
Carme,
EliminaMoltes gràcies! És una mica com en el teu blog, Itineràncies poètiques, ajuda molt d'inspirar-te en algú altre tan bo!
M'agrada la Lluna, encara que tingui visions tristes i nostàlgiques, potser una nit la veurem alegre, també !
ResponEliminaartur,
Eliminala lluna, reflex del sol, mai serà prou trista.
Dos poemes que m'encanten, Helena, tot i la diferent visió de cadascun.
ResponEliminaPer cert, aquest o aquesta tal Kefas m'ha impressionat, amb la seva poesia tan bella!
Montse,
Eliminasi el meu poema pot ser bona nota, el de Kefas és matrícula. Jo tampoc el conec, però és un seguidor meu de fa temps.
La meva infantesa la porto en mi i la repasso, com ho faria amb un àlbum, amb un quadern, potser amb un llibre, i els personatges Olga conviuen i conversen, somriuen i s'adormen. Tu també ho fas, Helena.
ResponEliminaOlga,
Elimina"La infància és vital perquè l'home és el que queda del nen", deia Ana Ma Matute.
El poema primer malenconiós i bonic. Infantesa. El teu imprimeix força, que falta ens fa. Joventut. Després vindrà la maduresa, i la lluna seguirà acompanyant-nos, impertèrrita, perquè algunes persones l'hem feta nostra.
ResponEliminanovesflors,
EliminaEl primer poema és un bon retrat meu!