En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 19 de febrer del 2019

Poesia i disseny gràfic



s'enfilava la lluna
com el punt d'una "i".

ESQUIROLS


Poemes breus,
però encara més concís
el que en retens.
Minúscul com un punt,
gran com el mot que el mena. 
a

7 comentaris:

  1. xavier pujol19 de febrer del 2019, a les 16:28

    Lluna plena,
    punt final.

    ResponElimina
  2. artur19 de febrer del 2019, a les 19:47

    Es fabulós dir tant en tant poc !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals19 de febrer del 2019, a les 21:36

      Sí, Artur, a mi no se'm donen els poemes llargs! Hi ha qui diu que un poema que ocupa més d'una pàgina, és prosa.

      Elimina
  3. KRT14 de març del 2019, a les 20:05

    Ben d'acord sobre els poemes breus. Els poemes llargs són, de fet, novel·les amb rengles partits i rimats, com els Romans medievals. La bona poesia és concisa i farcida de sentit, i oberta al lector perquè la recreï amb les pròpies experiències. Això ho trobo en els teus versos, i te'n remercio.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals17 de març del 2019, a les 19:23

      Poemes breus, com la "nouvel cusine", per assaborir, no per golafres!

      Elimina
    2. KRT18 de març del 2019, a les 22:16

      Totalment d'acord. Res de plats fondos.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...