En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
Sembla que es diguin "Com t'ho fas rosa, per ser viva i fresca?" i al mateix temps "Com t'ho fas fòssil per ser durador i immutabe?" I és que mai no es pot tenir tot...Potser la pluja els unifica, i els fa sentir semblants.
Carme,Fas una molt bona interpretació no només de la imatge, sinó del que jo he interpretat!
La vida i la mort en un mateix instant , entre mig , la resta del món es deforma i desapareix.
Artur,Serien els dos extrems i el terme mig, que es troba anant d'un extrem a l'altre.
La caragola és la il·lusió d'una vida viscuda. La rosa, dins de l'aigua del vas la rosa també fa la il·lusió de semblar viva.
Xavier,però mentre no es marceix fa goig, la rosa!
L'efímer i l'etern, dos extrems tots dos bells.
Glòria,Gràcies per passar de nou pel meu blog!
Com l'últim recordaquestes gotes.
El que resta del dia, Jordi. M'agrada molt!
Excel·lent, Helena. Em deixes embadalit. Bellesa, concisió, contingut ample, obert i incitador a pensar.
Aquesta vegada coincideixo amb tu, Ramon!
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
Sembla que es diguin "Com t'ho fas rosa, per ser viva i fresca?" i al mateix temps "Com t'ho fas fòssil per ser durador i immutabe?" I és que mai no es pot tenir tot...
ResponEliminaPotser la pluja els unifica, i els fa sentir semblants.
Carme,
EliminaFas una molt bona interpretació no només de la imatge, sinó del que jo he interpretat!
La vida i la mort en un mateix instant , entre mig , la resta del món es deforma i desapareix.
ResponEliminaArtur,
ResponEliminaSerien els dos extrems i el terme mig, que es troba anant d'un extrem a l'altre.
La caragola és la il·lusió d'una vida viscuda. La rosa, dins de l'aigua del vas la rosa també fa la il·lusió de semblar viva.
ResponEliminaXavier,
Eliminaperò mentre no es marceix fa goig, la rosa!
L'efímer i l'etern, dos extrems tots dos bells.
ResponEliminaGlòria,
EliminaGràcies per passar de nou pel meu blog!
Com l'últim record
ResponEliminaaquestes gotes.
El que resta del dia, Jordi. M'agrada molt!
ResponEliminaExcel·lent, Helena. Em deixes embadalit. Bellesa, concisió, contingut ample, obert i incitador a pensar.
ResponEliminaAquesta vegada coincideixo amb tu, Ramon!
Elimina