En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 11 de juny del 2018

El setè art

Hi ha un consell al qual
no faré cas mai més.
I és el de, si algú em fa gràcia,
anar-me'n al cine amb ell.
A veure què tal.

No, jo vull sentir l'a priori,
saber que amb aquella persona
serà com a les pel·lícules,
perquè, encara que no pugui ser,
podré estimar-la com a espectadora,
sense fer mal a ningú.

Després vindran els crítics
a fer-me justícia.

11 comentaris:

  1. No totes les pel·lícules d'amor, aparentment tenen un bon final.
    "Love story". "Els ponts de Madison". Mort a Venècia...

    ResponElimina
  2. Com a espectadora, no farà mal a ningú, cert...però potser si a si mateixa...

    Ahir, avui
    Ahir, quan em vaig llevar,
    em va semblar haver dormit amb tu,
    perquè sentia la teva fragància
    apoderar-se dels meus calfreds
    i això suposà energia refrescant,
    malgrat que amb el pas de les hores,
    em vaig adonar que no ho havíem fet pas.

    Aleshores em vaig prometre
    que la nit següent no podia ser igual,
    necessitava la brega amb tu,
    acaronar-te sense pausa, sense defalliment,
    tota la nit recargolats, abraçats a la humitat,
    amb esquitxos de gemecs desdibuixats a les parets:
    un retruny de plaer paradisíac i abstret.


    Avui, quan m’he llevat
    ha estat com una alenada d’aire nou,
    perquè tenia impregnada la teva fragància
    per entre els meus calfreds esmicolats
    i això ha suposat energia refrescant
    que m’ha donat un dia plàcid i relaxat
    per adonar-me que no puc deixar-te d’estimar.

    Gabriel Maria Pérez

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur,
      L'únic mal que m'he fet a mi mateixa és permetre que se m'acosti qui no m'estima.

      Elimina
    2. Però , com a les pel·lícules...hi pot haver segona part feliç !
      ; )

      Elimina
    3. I allò de "nunca segundas partes fueron buenas"? Ha, ha!

      Elimina
  3. Ets com una pel·lícula, tu mateixa i els crítics sempre et deixen bé.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...