ROSANAS, Carme Colors de la vegetació dins Col·lecció de moments |
El verd burgès
no pot amagar el cel,
l'ardor del roig.
Helena Bonals
Verd de pagès,
tot soca i tot arrel.
I el groc, i el roig.
Ramon Carreté
La flama creix
en l'esperança buida
d'humanitat
Anònim
Em sembla endevinar-hi una metàfora política?
ResponEliminaSi és així m'agrada, el trobo molt encertat. Si he anat més enllà en la interpretació, tingui el sentit que tingui, també m'agrada.
Xavier,
Eliminai tant que es pot interpretar en aquest sentit. "Julius Caesar and the Roman Empire, couldn't conquer the blue sky", cantaven els Crowded House. M'hi he inspirat.
Però jo em refereixo a com l'eutímia no pot esborrar els sentiments que acompanyen l'eufòria i la posterior caiguda.
També, naturalment, que les convencions poden transmutar, atordir, ignorar l'amor, però no poden arrencar-te'l de sobre, que venia a dir Forster.
Després de "Empire" hi sobra la coma, disculpes.
EliminaL'ardor del roig, autèntic i fugisser.
ResponEliminaConsol,
Eliminaés autèntic, aquest ardor, per la seva mateixa qualitat de fugisser.
En roig s'enfila sempre, alegre, ardent, subversiu... fugisser o no, res no l'atura, explícit o no ens trasbalsa sempre.
ResponEliminaM'enduc el teu poema al meu post... gràcies per dialogar amb la meva imatge.
El color roig és com és, Carme. Sempre en contrast amb el verd.
EliminaVerd de pagès,
ResponEliminatot soca i tot arrel.
I el groc, i el roig.
Ramon,
Eliminanomés hi falta el blau fort perquè sigui com un quadre de Kandinsky. M'agrada el teu punt de vista respecte el verd.
La flama creix
ResponEliminaen l’esperança buida
d’humanitat
Anònim,
Eliminaaquesta buidor m'omple, paradoxalment.
La buguenvíl·lea (em sembla que ho és) és un esclat de color. I de força i tenacitat, enfilant-se cap el cel.
ResponEliminaTinc bons records d'aquesta flor, si ho és, Glòria!
ResponEliminaQue el roig s'enfili, sí (el polític i el passional, si pot ser). No ho havia llegit com a eutímia, és curiós.
ResponEliminaÉs una mica indirecte, Gemma, però més original, com a interpretació!
EliminaNo, no han pogut amagar, la passió, rera la façana ni de cap jardí cuidat.
ResponEliminaHo copses molt bé, Teresa.
Elimina