En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 30 de juliol de 2016

El que em salva

Contrallum després del temporal
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Portes ulleres
com de temporal fosques.
No saps ni com,
la ploma deixa pas
a una certa llum.

9 comentaris:

  1. La ploma porta la llum posada... O potser són les paraules...

    ResponElimina
  2. Carme,
    La ploma és metonímia de les paraules.
    Aquest poema parla d'un fet real: fent-lo he agafat el son que els mals pensaments m'impedien. Per a mi poesia és sempre sinònim de felicitat.

    ResponElimina
  3. A Espriu el salvava "un debilíssim / record d'infant". I ho explicava en paraules, ell que, com tants altres, va viure "per salvar-vos els mots". Sí, "qui canta els seus mals espanta": la poesia, l'art ens ajuden a espantar els mals pensaments.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      Jo aquest "debilíssim record d'infant" paradoxalment el tinc molt i molt present. La gent no m'entén. No m'agrada allò de "Don't stop thinking abolit tomorrow, yesterday's gone...". M'agrada més "Sin memoria, no puedo vivir sin memoria...".

      Elimina
  4. Un poema molt elegant i amb molta saviesa, Helena.
    Un salut.
    Rafael Molero
    bona nit i fins demà.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...