En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 24 d’octubre del 2015

Portar a través

Infinit dins Relats en català

Barana alta
de la realitat,
la nit d'estels
com metàfora és,
em fa anar més enllà.

16 comentaris:

  1. Seguirem el camí de les estrelles.

    ResponElimina
  2. En aquesta imatge precisament hi ha un camí marcat en el cel, paral·lel a la barana, Consol.

    ResponElimina
  3. Els estels sempre ajuden a superar barreres.
    Helena, les fotos del llibret no són res més que retalls de revistes, que busco amb deteniment i que combino per obtenir un efecte adequat al tema. La meva tauleta de treball és el meu refugi amable, que em guarda dels mals exteriors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs està molt bé el que fas, Olga! Jo he provat de fer coses semblants sense tanta gràcia.

      Elimina
  4. Un camí enmig d'estels potser una metàfora o un somni.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria,
      és que una metàfora es relaciona amb un somni pel que té d'irracional, de creativa, de necessitat de ser interpretada. Molt bon comentari!

      Elimina
  5. La realitat sempre pot mirar-se més enllà de les baranes amb què intentem engabiar-la. Per això les metàfores solen ser alliberadores… I si és un camí d'estrelles, millor encara!

    ResponElimina
  6. La realitat a cops és tossuda amb les seves barreres, però nosaltres podem ser-ho encara més amb les nostres metàfores i els nostres camins d'estrelles. I seguir volant... Ben amunt.

    ResponElimina
  7. La pujada a la Montan ya es difícil, pero el premi és el Gran Miracle!

    Gráciles.

    ResponElimina
  8. Més lluny, hem d'anar més lluny... fins "attendre l'inaccesible étoile", que deia Jacques Brel. I si no hi arribem, almenys ens haurem enriquit de topt el que hem après fent el camí, que deia Kavafis. La qüestió és tenir un nord, una il·lusió, i anar-hi sense reserves.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...