En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 23 de setembre del 2015

Ponts

Les bones pel·lícules
solen incloure aquell instant
en què pots riure't
de tota la misèria
de la condició humana.

Mr. Stevens i aquella mirada.
Francesca Johnson
i Robert Kincaid
quan saben que
estan enamorats.

Però a la fosca sala
del cinema,
tot eren rialletes
dels que no trobaran
mai cap pont
per sobre la realitat.

7 comentaris:

  1. Com diu L. E. Aute:
    "todo en la vida es cine
    y los sueños, cine son".

    ResponElimina
  2. Tot té mil interpretacions, sempre n'hi ha algunes d'enlairades que troben ponts o que els basteixen i altres que s'arroseguen... Tots podem ser a les dues bandes, en diferents moments.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      però n'hi ha que viuen sempre dins una caverna.

      Elimina
    2. Molt cert, Helena, no es pot pas negar, tot i que sempre tenen oberta la boca de la caverna... Potser algun dia...

      Elimina
  3. El pont de la mar blava, ben literari; el pont sobre el riu Kwai, o el pont llunyà, o els ponts de Madison, ben cinematogràfics... I fins el pont de Glienicke, a Potsdam, de L'espia que va venir del fred... O els ponts del diàleg, que somiava Espriu. Sort que hi ha ponts, a la vida!

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...