En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 30 de setembre del 2015

Poesia social

GRIFOLL, Poemes de llum

Si la tendresa
pogués fondre el ciment,
la poesia
podria canviar
la duresa del món.

15 comentaris:

  1. Sort que la duresa del món no sempre és tan dura com el ciment, si no la poesia no hi tindria res a fer. Crec fermament que la poesia pot estovar aquesta duresa a voltes i transformar-la en tendresa, emoció, pensament, crítica, sentiment...

    ResponElimina
    Respostes
    1. August,
      aquest poema me l'ha inspirat una frase de Saramago, "si la poesia pogués canviar el món ja ho hauria fet". La poesia social no és gaire la meva, no hi puc fer més.

      Elimina
  2. I tant que sí... en la mesura que sigui, i que cadascú vulgui veure, la poesia ja canvia la duresa del món. Una miqueta...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      la duresa de l'estat espanyol en aquests moments, jo sí que voldria canviar-la.

      Elimina
  3. Monterrat Roig va fer un poema, terrible, sobre uns episodis molt durs: la "mort a Ravensbruck".
    El mal ja estava fet, però la poètica va fer forat als cors que no ho havien viscut.
    "El camp era un glop de nit
    al nord fum, vers el sud cendres.
    Així jo no vull morir
    lluny els cels i les arbredes."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      per denunciar el mal del món sí que serveix, la poesia.

      Elimina
  4. Brutal, Helena, boníssim! Difícil ho té, la poesia; com a molt, pot estovar alguns cors endurits...
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La força de la poesia no es pot subestimar, de totes maneres, Galionar. És el que més enamoraments genera! Crec que això podria ser el tema d'un altre poema.

      Elimina
  5. Les paraules tendres : quin poder!
    La imatge : inspiradora!

    ResponElimina
  6. Estic bastant d'acord amb Saramago, per desgràcia. Però cal no defallir: anar-hi insistint, a veure... No perdem l'esperança.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...