En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 13 de juliol del 2015

En paral·lel

La porta abandonada dins Relats en català

Rere una porta,
una nova finestra
trencant la fosca.
Més enllà de les pedres,
els maons fets de fang.

12 comentaris:

  1. Entre pedres o maons, un raig de llum que no es trenca.

    ResponElimina
  2. Trenquem la fosca, obrint portes i finestres, que també són diferents però tenen funcions semblants. Comunicació fora-dins.

    ResponElimina
  3. Fins i tot les velles esglésies romàniques orientaven l'absis cap a llevant. És important que, per poca claror que hi hagi, entri de seguida a les cases. I que des de dintre puguem fer llum a l'exterior (ni que fos per demanar socors). La llum sempre escalfa.

    ResponElimina
  4. Les cases abandonades em porten sempre a preguntar-me quins amors, quines tristors degueren sentir les seves parets… de maons o de pedres.

    ResponElimina
  5. En paral.lel les coses obertes (porta, finestra) i les coses tancades (pedres, maons)? Potser podem escollir... (és el que he entès :)

    ResponElimina
  6. En paral.lel les coses obertes (porta, finestra) i les coses tancades (pedres, maons)? Potser podem escollir... (és el que he entès :)

    ResponElimina
  7. En paral.lel les coses obertes (porta, finestra) i les coses tancades (pedres, maons)? Potser podem escollir... (és el que he entès :)

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...