En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 22 de juny del 2015

Triangle màgic

20 de juny del 2015 dins Vilaweb

Com la lluna,
Jupiter i Venus,
un cop cada tretze mesos
el cel de nit esdevé
metàfora de la meva vida.
No fa pas falta
que sigui plena,
perquè els dos astres,
que brillen talment
l'art i la poesia,
sí que ho són.

14 comentaris:

  1. Me l'he mirat i remirat, aquest cap de setmana, el triangle màgic. M'atreia d'una manera que no li podia treure els ulls de sobre.

    Tu, com la lluna... en quart creixent, com vaig dir jo... ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest triangle pot ser metàfora d'altres coses, Carme, però em quedo amb la meva.
      M'agrada sempre anar més enllà del suficient, encara que no passi del notable.

      Elimina
  2. Ahir al vespre es veia perfectament des de la finestra de casa, a Sants.
    Llegint la resposta que fas al comentari de la Carme, comprenc millor el significat del poema.
    Fas llum.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Faig una llum continguda, que m'omple com la més exuberant, Xavier. Tinc "l'austeritat més opulent", que deia en un altre poema.

      Elimina
  3. Sense saber-ho...un regal de les nits més nétes de Perafita. A més de coques, gaudim d'uns cels... Fa uns quants dies que els planetes i la lluna ho anunciaven. Màgia!
    Aquesta conjunció planetària , com diu en Xavier, t'il·lumina.

    ResponElimina
  4. La visió sobre el campanar de Verdú!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte, Jordi! M'agradaria tenir-ne una fotografia!

      Elimina
    2. De moment només la trobo a la retina.

      Elimina
    3. No n'he vist cap foto enlloc, ens haurem de conformar amb la retina!

      Elimina
  5. No cal una llum enlluernadora que ens deixi encegats. M'estimo més les clarors tranquil·les, que et deixen veure i mirar, també endintre.
    Miraré avui aquesta nit tan màgica, a veure si encara atrapo aquest triangle.
    Bona Nit de Sant Joan, Helena!

    ResponElimina
  6. Quin poema més bonic, Helena. L'art i la poesia, l'amor i l'amistat, ens salven de tanta intempèrie. Però la seva escalfor, la seva claror, ens il·luminen i ens fan brillar una miqueta, ni que sigui de reflex, com la lluna. Per molts anys aquesta força t'acompanyi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El poema deu ser bonic, però aquesta vista dels tres astres és molt motivant!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...