En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 1 de juny del 2015

Racó poètic

Aquí teniu el vídeo d'aquesta temporada 2014/15 de Racó poètic a El viejo piano de l'Hospitalet. Jo hi surto amb aquest poema:

Sóc constant com la pluja,
perseverant com el sol
que continua brillant
darrere el núvol que el tapa,
i obstinada
com el dia que comença.
Estimo perquè sóc constant,
sóc constant perquè estimo.

Helena BONALS


12 comentaris:

  1. La constància, em consta, no és una virtut usual avui dia. Diria que fins i tot no està "de moda". Dóna gust veure aquesta persistència, aquesta insistència, en buscar el costat bell de la vida.
    Racons poètics floreixen dia a dia. Serà que està emergint un nou període romàntic?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que més voldria, Eduard! M'agrada molt el Romanticisme.

      Elimina
  2. Muchas gracias Helena por tu implicación y complicidad. Y por los carteles. Pareces invisible pero se te siente...

    ResponElimina
  3. Interessants algunes intervencions. Sense conèixer-nos, subscric el que diu l'Eduard sobre tu i hi afegiria: generositat. Començo a pensar que ets la Gertrude Stein de la blogosfera poètica catalana i els teus blogs son el 27 de la rue Fleurus :)

    ResponElimina
  4. Racó poètic, racó de bon record.
    Estimes i fas poesia.... obstinadament.

    ResponElimina
  5. Constància i perseverança. En Pep Guardiola va prometre persistència, que ve a ser si fa no fa el mateix. Una virtut més difícil que la de la rauxa, perquè s'ha de mantenir en el temps. Bon poema, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ser com Guardiola és la millor comparació que em pots fer, Ramon!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...