En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 10 de gener del 2015

Transitivitat

ANTONI, Matí de reis dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Una gran boira
pot fer el sol contingut
talment fos lluna.
També els mots del poema
semblen grisos d'entrada.

12 comentaris:

  1. El sol brilla fins i tot amb la boira, quina imatge més maca...

    ResponElimina
  2. Sí, és preciosa, Sílvia, inspirada i inspiradora.

    ResponElimina
  3. Quan escampi la boira, els mots encara brillaran més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      els mots a vegades brillen més amagats rere la boira.

      Elimina
  4. El mots tant revelen com velen, tant som llum com boira. De vegades són els espais en blanc els que desvelen, com el gris més clar que captura de manera subtil la tènue clapa de sol en aquesta foto. Sense aquesta difusa claror la forma dels arbres hivernals no ens seria revelada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard,
      estic molt d'acord amb totes les teves reflexions. La poesia és així com dius.

      Elimina
  5. Vius prop meu...sembla que hi siguis. Maco.

    ResponElimina
  6. Nedant en la boira, ara es mostren ara s'amaguen i et criden a capbussar-te..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafel,
      la boira et crida a capbussar-te en la poesia, és veritat.

      Elimina
  7. M'agrada molt aquest poema. Hi ha mots que semblen grisos a consciència, d'aquí la brillantor del poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. maijo,
      la grisor i la brillantor juntes, en una paradoxa.
      Que bé que t'agradi!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...