En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 2 de gener de 2015

De cap

La forma és com
la coberta d'un llibre,
com la superfície del mar.
Endinsar-te en un llibre
és passar una mica de fred,
però entre les seves planes
hi sol haver l'illa del tresor.

6 comentaris:

  1. Respostes
    1. Un signe d'admiració pel mar, l'altre pel llibre, Jordi!

      Elimina
  2. A vegades passes fred i no trobes l'illa del tresor, però sovint el fred es torna calidesa i comoditat i no te'n voldries anar mai del llibre. Que durés i durés... O quedar-m'hi a viure...

    ResponElimina
  3. Els principis sempre costen, últimament em costa encetar un llibre. Potser pel fred!

    ResponElimina
  4. Sílvia,
    jo ara estic amb més d'un alhora, i tots valen la pena.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...