En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 13 d’abril del 2014

Paràfrasi ferrateriana

Que lent l'amor, que lent l'amor, que lent
el talent dels versos que se'n van
de pressa.

19 comentaris:

  1. i que ràpid llegir el que requereix lentitud per assaborir-ne els mots

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'has clavat, Elfreelang! La poesia necessita temps i contrast, tant per fer-la tant per llegir-la.

      Elimina
  2. La poesia és per prendre-la poquet a poquet.... com una degustació de idees i sentiments ...
    Bon diumenge !

    ResponElimina
  3. El Josep Lluís Carod, que és amic nostre, sempre recita aquest poema de Ferrater, i pronuncia expressament: "calent, calent que va l'home..."
    S'ha d'anar en compte, quan escrivim, amb la possible interpretació llegida i, segons com soni, canviar-la. També hi ha el cas de Gimferrer amb "La higuera con don de vida...", que tothom ja el coneix per 'el condón'.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,
      per interpretar d'aquesta manera s'ha de tenir segones, i jo sóc com una nena, en tots els sentits! I em considero més noble que aquest personatge.

      Elimina
  4. Ahhhhhh. M'encanta!!! I que lentes les paraules que s'ofeguen.
    PD: Visca Ferrater.

    ResponElimina
  5. Et dono la raó, Helena. Tu continua com fins ara, en un feliç progrés que anem llegint als teus poemes. I que ets millor que aquests personatges, segur que sí.

    ResponElimina
  6. M'agrada molt el poema de Ferrater. La teva paràfrasi també però jo penso que el teu talent i els teus versos no se'n van pas de pressa. Sempre els trobem en aquest blog i els podem rellegir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I l'amor sí que és lent, sí! ;)

      Elimina
    2. Sílvia,
      a qui no li agrada aquest poema de Ferrater? Però és tan vist que el meu pot fer una certa gràcia.
      L'amor, almenys per a mi, és increïblement lent. De fet no arriba mai.

      Elimina
  7. Sense presses tot s'entén millor. I després arriba la plenitud.

    ResponElimina
  8. De vegades i a mi cada vegada em passa més a sovint mentre més jo em faig, els versos passen de pressa, sense que ningú et diga que els ha sentits o viscuts, és el sinó de la poesia i de la literatura, escriure en solitari, sort que ara tenim la xarxa en què podem ser llegits i algú ens pot dir, mira, ves per on, per ací també he passat jo, només amb un que ens ho diga ja anem sobrats per a temps.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      a vegades amb un sol comentari ja en tens prou! Hi ha qui publica en paper i ningú se'l llegeix!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...