En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 19 d’abril del 2014

Inadaptada

Tenaç mai,
però sí obstinada.
Subversiva tampoc,
però sí agosarada.
Anticonvencional no pas,
però sí jo mateixa.
Voldria ser com tothom,
però crec que sóc artista.

22 comentaris:

  1. L'obstinació que ara ens cal, tan ferma.
    Ningú no la pot rompre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi,
      això espero, que ningú, ni jo mateixa, me la trenqui.

      Elimina
  2. Per què voler ser com tothom? Molt millor ser tu mateixa... L'obstinació, a vegades cal, per no deixar de ser...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme. En aquest poema sols tracto d'entendre.

      Elimina
  3. Amb l'únic contrast amb el que discrepe és amb el que voldries ser com tothom, jo per altra banda mai no voldria ser com tothom, tot i que de tant en tant, com tu mateixa ens atrau la imatge de fondre'ns amb la gernió, però ets artista, és el millor que és pot ser i t'ho dic perquè jo ho sóc, sinó seria el millor (i sempre fuig de millor o pitjor) el que jo seria.

    Una forta abraçada des de Russafa

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      jo també penso que ser artista és el millor, i n'hi ha que creuen que excusa moltes coses.

      Elimina
  4. Fa bastants anys vaig escriure un poema que deia "sigues tu, sempre tu" i, jugant amb aquesta idea, afegia a cada estrofa "fes-te tu", "creu-te tu", "alça't tu", "mou-te tu" i "viu-te tu". Era el que pensava que havia de fer la persona destinatària del poema. Vint anys després ho continuo creient. "Sigues tu" també sempre, Helena. Els altres, observa'ls, mira d'entendre'ls, parla-hi i escolta'ls... però al capdavall, sempre, "sigues tu" i sigues artista. Una abraçada!

    ResponElimina
  5. Molt maco això que dius, Ramon! I el poema teu que cites també.

    ResponElimina
  6. Ser artista tampoc és un tret distintiu, hi ha molta gent que ho és i a qui tampoc m'agradaria assemblar-me. Per això crec que el que et distingeix dels altres artistes és el teu art, com el teu jo i el teu punt de vista et diferencia de totes les altres persones. M'agraden els teus autoretrats, em fan pensar sempre. Bona Pasqua!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      hi ha artistes molt males persones! Però m'agrada ser-ne. M'afalaga que em diguis que el meu punt de vista em diferencia dels altres.

      Elimina
  7. En dono fe de que ets una artista....
    m´agrada molt aquest poema
    un peto

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric,
      quina il·lusió! Jo crec que, a més, a vegades sóc artista fins quan faig crítica.

      Elimina
  8. tenaç, subversiva, anticonvencional..... crec que aquesta sóc jo!
    Artista o no.... què més dona! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alba,
      ostres, no ho pretenia pas, de referir-me a tu! Aleshores ens assemblem, però no del tot.

      Elimina
  9. Per a mi ets algú de qui aprenc. No deixis de ser tu!

    ResponElimina
  10. Gemma,
    jo també aprenc dels vostres comentaris!

    ResponElimina
  11. Un és com és. I tothom és diferent. Això és lo genial, ser diferents, sinó quin aburriment. I aquí no li agradi, doncs pitjor per ell.
    Un petonet.

    ResponElimina
  12. No seguir la ramada, ser crític: impossible no ser una mateixa.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Impossible no ser una mateixa, encara que difícil, Xavier.

      Elimina
  13. Oh! Quina descripció tan fantàstica!! Tens raó, impossible no ser una mateixa... Com l'Alícia, que era l'única amb enteniment en un país de boig...

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...