En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 23 d’abril del 2012


El qui t'observa
amb curiositat,
és contemplat.

El fotògraf
es retrata ell mateix
amb cada foto.

Els ulls hi veuen
a través de la tela
per ser mirats.

9 comentaris:

  1. I qui et llegeix és llegit. Molt bo, Helena!!

    ResponElimina
  2. L'estranya relació de l'Home amb l'espill, eixe que ens fa que descobrim en l'intent d'arribar a la veritat l'esència de cadascun de nosaltres, en el posar límits al mirall o espill i en el deixar-se endur per l'infinit de la mirada i la seua recepció.

    Molt bo i com sempre concís i intens.

    Vicent

    ResponElimina
  3. Aquest joc de reciprocitats, aquest joc que està en la base de l'art. Crear per ser recreat, recrear per ser creat una mica cada vegada...

    ResponElimina
  4. Vés a
    http://buscando-lo-invisible.blogspot.com.es/2012/04/emparedado.html

    ResponElimina
  5. Penso que la cantireta t'ha enviat al meu blog perquè la foto d'aquella entrada casa molt bé amb el teu poema.
    M'ha agradat molt.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...