En qualsevol crisi
agraeixes aquells senyals
que et fan anar endavant.
"Veus aquell cep sense fruits?
Arribarà el dia que mostrarà
tots els seus gèrmens amagats".
Ho vaig llegir en algun lloc
que no recordo pas,
tot i retenir cada paraula.
No pots saber el final de la novel·la,
però sempre pots tenir més fe
en tu mateixa.
En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
dissabte, 10 de desembre del 2016
dimarts, 6 de desembre del 2016
Estornellística
![]() |
| Estornells dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
Per un petó,
te'n donaria tres,
diu la cançó.
Per molt que estimis,
sempre hi ha un tant per cent extra
on no accedeixes.
En castellà,
"gustar, querer y amar".
Sols sé estimar.
Els que estan sols
volen la companyia
que als altres cansa.
Els que són u,
possibilitats tenen
de ser els tercers.
Veus una forma,
i de seguida en tens
tantes lectures.
[en aquest blog es treballa i s'estima avui]
diumenge, 4 de desembre del 2016
Tres versos
| Imatge escollida per Carme Rosanas pel Niporepte 198 - Vol |
Llegir la imatge:
les lletres sobre blanc
són com ocells.
Helena Bonals
Estol d'ocells en formació de vol
Com una falca,
que s'endinsa en l'aire
com sageta veloç
en la distància infinita.
Com un pensament
sempre més enllà,
com un desig inabastable,
com la tossuderia d'arribar.
Espereu-me! Jo també vull volar!
Carme Rosanas dins Col·lecció de moments
A les alçades
vers la terra promesa
res no els atura.
Xavier Pujol
El cap amunt
quan passa la ve baixa
jo també volo
La poesia,
la ve que et fa sentir
abans d'entendre
KEFAS
dijous, 1 de desembre del 2016
Bellesa robada
![]() |
| Sun dins The Nicest Pictures |
Per què tan d'hora,
a la preprimavera.
Per què tan tard,
quan la flor ja és badada.
M'he perdut tot el nus.
dimarts, 29 de novembre del 2016
Revelar amb la poesia
Provo de reflectir
la llum del sol
com ho fa la lluna.
De reflectir el cel
com ho fa el mar.
D'encabir els estels
com ho fa una finestra.
D'enfocar l'infinit
com ho fa un fotògraf.
Però l'enfocament
del meu objectiu,
el temps i la llum,
no sempre van alhora.
A vegades em cremo,
a vegades tot és fosc.
El contrast em defineix.
la llum del sol
com ho fa la lluna.
De reflectir el cel
com ho fa el mar.
D'encabir els estels
com ho fa una finestra.
D'enfocar l'infinit
com ho fa un fotògraf.
Però l'enfocament
del meu objectiu,
el temps i la llum,
no sempre van alhora.
A vegades em cremo,
a vegades tot és fosc.
El contrast em defineix.
dijous, 24 de novembre del 2016
Les emocions
Poques vegades m'han seduït tant
com dient-me que se'n recorden
de mi de dos anys enrere,
en un sopar de Nadal,
sense conèixer-me pas.
Les coses indirectes,
com les metàfores,
són les més directes.
Però a vegades trobo a faltar
un senzill "que maca estàs avui".
com dient-me que se'n recorden
de mi de dos anys enrere,
en un sopar de Nadal,
sense conèixer-me pas.
Les coses indirectes,
com les metàfores,
són les més directes.
Però a vegades trobo a faltar
un senzill "que maca estàs avui".
diumenge, 20 de novembre del 2016
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...


