Tot sembla fosc,
dius que el cel no existeix,
però fins i tot
això és joia de viure,
com el dringar d'un vers.
En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
dijous, 21 de maig del 2015
dilluns, 18 de maig del 2015
Sensa fine
Carregues de nou
la tinta blava de la ploma
no fos cas s'extingís el sentiment.
Estimes també perquè és
rendible artísticament.
Hom té muses per interès.
la tinta blava de la ploma
no fos cas s'extingís el sentiment.
Estimes també perquè és
rendible artísticament.
Hom té muses per interès.
dissabte, 16 de maig del 2015
El mes més cruel
![]() |
| Camp de roselles dins Relats en català |
Sempre és igual,
però sempre et sorprèn,
la primavera.
Calor en lluita amb el fred,
miratge d'empatia.
dijous, 14 de maig del 2015
Ambivalència II
Tinc dos grans amors.
Cadascun d'ells
val per mil de l'altre.
Amb la cal.ligrafia de l'art
o l'artesania del vers,
amb la lira sempre en silenci
però cridant la seva impotència,
no en tinc mai prou
de cap dels dos.
Cadascun d'ells
val per mil de l'altre.
Amb la cal.ligrafia de l'art
o l'artesania del vers,
amb la lira sempre en silenci
però cridant la seva impotència,
no en tinc mai prou
de cap dels dos.
divendres, 8 de maig del 2015
Essencial
Llegir poemes és com olorar perfums.
El tercer ja et cansa,
et sembla igual que els altres.
Millor que et quedis
amb aquell que t'ha escollit
en la primera plana
que obres dins el poemari.
També els grans amors
són inevitablement escassos.
Més de dos Tabucchi
creia que eren massa.
El tercer ja et cansa,
et sembla igual que els altres.
Millor que et quedis
amb aquell que t'ha escollit
en la primera plana
que obres dins el poemari.
També els grans amors
són inevitablement escassos.
Més de dos Tabucchi
creia que eren massa.
dimecres, 6 de maig del 2015
End weight
Sempre el millor
m'ho deixo per després.
Els postres són
la millor part de l'àpat.
Vull la traca final.
m'ho deixo per després.
Els postres són
la millor part de l'àpat.
Vull la traca final.
diumenge, 3 de maig del 2015
Intertextualitat
Llegeixes, escrius.
Vius, reflexiones.
Crees, interpretes.
Una plana del teu llibre
sempre besant l'altra.
Les dicotomies
són els dos pols
de l'electricitat.
Vius, reflexiones.
Crees, interpretes.
Una plana del teu llibre
sempre besant l'altra.
Les dicotomies
són els dos pols
de l'electricitat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
