En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
dilluns, 27 d’abril del 2015
Estima i fes el que vulguis
Una rosella,
amb tota la seva bellesa,
és un defecte en els camps,
que es vol evitar
com les males herbes.
També hi ha amors
que creixen
de manera salvatge
i no són mai acceptats
per la societat,
primaveres fràgils
i enceses alhora
com aquesta flor.
dissabte, 25 d’abril del 2015
Baules
| COSTA, Xevi Baules dins I encara els versos |
Entre les baules
dels dies i de l'espai,
lligams subtils,
xarxes de tots els versos
ens fan presents, per sempre...
Carme Rosanas
Entre els silencis
del brogit i la llum,
sentits ocults,
bellesa transparent,
arriben per igual.
Helena Bonals
dijous, 23 d’abril del 2015
Rosa
![]() |
| Rose dins The nicest pictures |
Tinc una rosa
amb el blanc d'amistat
sempre per dins.
Una flor ambivalent,
com primavera en lluita.
diumenge, 19 d’abril del 2015
Sinestèsies
Quants grams de sucre calen
per fer un poema ben líric?
Quant de pebre trobes,
quanta sal, en un poema social?
Un poema d'amor
hauria de fer olor a rosa.
La poesia t'hauria de permetre
sentir abans d'entendre.
per fer un poema ben líric?
Quant de pebre trobes,
quanta sal, en un poema social?
Un poema d'amor
hauria de fer olor a rosa.
La poesia t'hauria de permetre
sentir abans d'entendre.
divendres, 17 d’abril del 2015
Tanka del crepuscle
![]() |
| Tanka del crepuscle dins I encara els versos |
Tot recordant-te,
passa el món cada dia.
Com una ofrena,
el teu clamor sentíem,
branca del roig crepuscle.
DORCA, Jordi
Crida la branca
esqueixant el crepuscle.
Després la fosca
on sembrarem projectes
construirem albades.
ROSANAS, Carme
Tot somniant-te,
el meu món no es mou pas.
Obrint finestres,
no sentirem clamors,
tant de posta com d'alba.
BONALS, Helena
dijous, 16 d’abril del 2015
| Benicàssim dins I encara els versos |
Sentors marines
cap al desert s'enfilen.
De roca humida,
de sang i vi, la corfa
és teva, Benicàssim.
DORCA, Jordi
De roca humida
universos de riba.
Els peus descalços
tasten el vi d'onada
embriagats de mar.
ROSANAS, Carme
Corfa del vers,
també tu ets una closca.
Dins teu hi caben
núvols, onades, illes.
El desert els escolta.
BONALS, Helena
dimecres, 15 d’abril del 2015
La màxima senzillesa
Esperes la vena
quan esperes adormir-te.
No fer res és tan bo com no parar.
I no dir res és com dir-ho tot.
quan esperes adormir-te.
No fer res és tan bo com no parar.
I no dir res és com dir-ho tot.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...


