En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 27 d’abril del 2015

Estima i fes el que vulguis



Una rosella,
amb tota la seva bellesa,
és un defecte en els camps,
que es vol evitar
com les males herbes.

També hi ha amors
que creixen
de manera salvatge
i no són mai acceptats
per la societat,
primaveres fràgils
i enceses alhora
com aquesta flor.

dissabte, 25 d’abril del 2015

Baules

COSTA, Xevi Baules dins I encara els versos

Entre les baules
dels dies i de l'espai,
lligams subtils,
xarxes de tots els versos
ens fan presents, per sempre...

Carme Rosanas

Entre els silencis
del brogit i la llum,
sentits ocults,
bellesa transparent,
arriben per igual.

Helena Bonals

dijous, 23 d’abril del 2015

Rosa

Rose dins The nicest pictures

Tinc una rosa
amb el blanc d'amistat
sempre per dins.
Una flor ambivalent,
com primavera en lluita.

diumenge, 19 d’abril del 2015

Sinestèsies

Quants grams de sucre calen
per fer un poema ben líric?
Quant de pebre trobes,
quanta sal, en un poema social?
Un poema d'amor
hauria de fer olor a rosa.
La poesia t'hauria de permetre
sentir abans d'entendre.

divendres, 17 d’abril del 2015

Tanka del crepuscle

Tanka del crepuscle dins I encara els versos

Tot recordant-te,
passa el món cada dia.
Com una ofrena,
el teu clamor sentíem,
branca del roig crepuscle.

DORCA, Jordi

Crida la branca
esqueixant el crepuscle.
Després la fosca
on sembrarem projectes
construirem albades.

ROSANAS, Carme

Tot somniant-te,
el meu món no es mou pas.
Obrint finestres,
no sentirem clamors,
tant de posta com d'alba.

BONALS, Helena

dijous, 16 d’abril del 2015

Benicàssim dins I encara els versos

Sentors marines
cap al desert s'enfilen.
De roca humida,
de sang i vi, la corfa
és teva, Benicàssim.

DORCA, Jordi


De roca humida
universos de riba.
Els peus descalços
tasten el vi d'onada
embriagats de mar.

ROSANAS, Carme


Corfa del vers,

també tu ets una closca.
Dins teu hi caben
núvols, onades, illes.
El desert els escolta.

BONALS, Helena


dimecres, 15 d’abril del 2015

La màxima senzillesa

Esperes la vena
quan esperes adormir-te.
No fer res és tan bo com no parar.
I no dir res és com dir-ho tot.

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...