Imatges

Una metàfora
és com un edulcorant,
produeix el mateix efecte
però és ficció.
La poesia és un calmant.

Sèneca

SÁNCHEZ, Gervasio dins Machado en Collioure

Malgrat les runes,
el dia surt de nou
per a tothom.
La vida continua
exactament igual.

Estimar és ser distant

Estimar és ser distant.

L'amor és ser estranger

MARGARIT, Joan dins el poema Final de recital (Els motius del llop)

Jo m'assemblo a la meva àvia,
molt morena, estimo molt
però no sóc gens apassionada.
Identifico allò físic
com el contrari de l'amor,
per això no passo mai de la poesia.

In-de-pen-dèn-ci-a

Me'n recordo de quan
li vaig preguntar al meu pare
si Jordi Pujol en el fons
no era independentista,
quan no n'era moda.
Ell em va contestar
que aquest gran polític
és un idealista,
però sempre ha provat
de portar-se bé amb l'estat,
com tots els catalans.
Quan aquest mateix polític
va dir "Ara toca independència",
vaig adonar-me
que aquest procés
serà llarg com aquesta
paraula recontraesdrújula,
però que només
depèn d'una síl·laba.

[participació a la proposta del Blog-via cap a la independència]

Dels motius a la mètrica

Em captives, deducció.
Ets als meus peus, inducció.
De la carcassa a les rodes,
sempre començant
per la teulada.

Destí

El meu nom
i primer cognom
són una al·literació
de eles i enes.
Jo havia de ser poeta.

Llevat poètic

Un poema lligat
com una maionesa,
res que pengi per enlloc.
En el qual tots els elements
no es distingeixen,
com en una picada.
Sense grumolls,
la bona beixamel.
I també amb la clara
a punt de neu.

Aquella gastronomia
de les imatges,
sempre anant més enllà
dels ingredients,
de la recepta.
Olor de poesia.