Com un arbre que floreix,
genera fruits
i es desprèn de les fulles,
amb les arrels sempre invisibles.
Ben igual el que fa un poema
quan es despulla,
sense deixar-se interpretar.
En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
dissabte, 11 d’octubre del 2014
dimecres, 8 d’octubre del 2014
Dues vocacions
No renego de les imatges,
ni tapo les paraules amb núvols.
Jo no seria l'Helena que sóc
si, per exemple,
em traguessin la hac.
Inaudible, immaterial.
ni tapo les paraules amb núvols.
Jo no seria l'Helena que sóc
si, per exemple,
em traguessin la hac.
Inaudible, immaterial.
diumenge, 5 d’octubre del 2014
Desprendre's
Tinc un anell
fet de marquesines.
Diuen que si les perds totes
trobaràs el veritable amor.
Quants poemes cal llençar
per trobar la veritable poesia?
fet de marquesines.
Diuen que si les perds totes
trobaràs el veritable amor.
Quants poemes cal llençar
per trobar la veritable poesia?
dijous, 2 d’octubre del 2014
dilluns, 29 de setembre del 2014
Intel·ligible
Tot el meu món
és voler més que voler.
Amb les imatges,
amb les paraules.
I també jo necessito
el foc que fa pujar
un globus ben amunt.
és voler més que voler.
Amb les imatges,
amb les paraules.
I també jo necessito
el foc que fa pujar
un globus ben amunt.
diumenge, 28 de setembre del 2014
Tardoral poètica 2014
No tinc cap foto de la Núria Pujolàs, si me'n podeu passar us ho agrairé.
![]() |
| Montserrat Aloy (cantireta) l'organitzadora |
![]() |
| Helena Bonals |
![]() |
| Jordi Dorca |
![]() |
| Joan Abellaneda |
![]() |
| Glòria Bosch i Morera |
![]() |
| Montserrat Aloy i Montserrat Bonals, que va recitar en anglès! |
divendres, 26 de setembre del 2014
Aigua i oli
Vols omplir d'onades
la teva poesia,
i de sal la teva prosa.
Fins que arribin a ser
gairebé el mateix
art i vida.
la teva poesia,
i de sal la teva prosa.
Fins que arribin a ser
gairebé el mateix
art i vida.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...








