Progrés enrere

A vegades anar enrere
és progressar,
ser conservador
és ser poc convencional.
Estimar per sempre
és estrany
com la genialitat.

L'únic amor
que tenen les persones
d'èxit, és zero.

L'important

Puc haver una rosa blanca.
Una rosa roja
es pot creuar
en el meu camí.
Però el mes d'abril és fugisser,
no en trobaré cap més.

[per a les Itineràncies poètiques]

Eteri

258è joc literari de Jesús M. Tibau
Imatge de Vicent Pellicer

Níguls confosos,
cingles de color blau,
sòl invisible.

Les tres edats

Primer la flor,
que es fa fruit, i el pinyol
que tothom llença.

Elevació

Miro els teulats.
Als ocells els agrada
de posar-se a la part
més elevada dels edificis,
en les antenes i parallamps.
No en tenen prou de volar,
quan reposen volen
la millor vista,
i la companyia
dels altres ocells,
fent pinya.
Com si sabessin
que l'electricitat
ens permet de solcar l'aire.

El fràgil i tendre solatge del record

Amb els dits de la mà
es poden comptar
els teus autors de capçalera,
els poemes que saps de memòria,
els teus amics,
i també els que et llegeixen habitualment.
No retenim, a voltes, ni l'essencial,
cada dia s'esborren els missatges
de la pantalla
del nostre record,
tan tendre com cruel.

Per al 257è joc literari de Jesús Ma. Tibau