En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 16 de novembre del 2026

Margarit


Repte Poètic Visual 383  La gàbia dins Relats en català


Només la llum, només l’aire
passen entre les reixes de la gàbia,
entre les finestres abandonades.
No hi ha rastre de vida,
però sí la forma del poema,
la bellesa del que malgrat tot
ha sabut envellir bé.
Fas tard per a la casa que anhelaves,
per al confort dins d’ella,
la teva llar de foc.
Però sempre hauràs posat
el lliure albir per sobre
de qualsevol determinisme.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...