Repte Poètic Visual 383 La gàbia dins Relats en català
Només la llum, només l’aire
passen entre les reixes de la gàbia,
entre les finestres abandonades.
No hi ha rastre de vida,
però sí la forma del poema,
la bellesa del que malgrat tot
ha sabut envellir bé.
Fas tard per a la casa que anhelaves,
per al confort dins d’ella,
la teva llar de foc.
Però sempre hauràs posat
el lliure albir per sobre
de qualsevol determinisme.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada