1. La prosa
Ella, que sembla enemiga de la lírica,
hi va de bracet, com la lletra lligada.
Sense lletres de pal sec
no destaquen les romanes.
Tot el que és frèvol
pot esdevenir transcendent.
L’espai de prosa en un full
és un professor que explica la matèria
i de tant en tant una anècdota.
Prosa i poesia comencen i acaben igual.
És a l’interior que hi ha la bellesa.
2. La poesia
La vena s’escapa amb qualsevol petita
escletxa
que deixa tot el que és prosaic.
Si tot és itàlica, la lletra rodona
se’n va cap a l’esquerra, en un efecte
visual.
El que és extremat, el que no és clàssic,
somnia amb la grisor mediocre.
L’espai en blanc que deixen els versos
és com un professor que parla del que vol,
i de tant en tant es refereix al temari.
Poesia i prosa tenen tres lletres diferents.
Però les dues permeten de dir alguna cosa.
Helena Bonals
Tiende la mano.
Las palabras trascienden.
Juega con ellas.
Fackel
Helena en mi opinión has creado una hermosa reflexión sobre la relación entre la prosa y la poesía, dos formas distintas de expresar una misma necesidad: decir, sentir y encontrar belleza en las palabras. Me gusta cómo juegas con las letras, los espacios y la forma de escribir para mostrar que lo esencial no está solo en cómo se escribe, sino en lo que conseguimos transmitir. Toda una belleza que deslumbra.
ResponEliminaUn abrazo y feliz fin de semana
Nuria,
EliminaMoltes gràcies pel teu comentari. Diuen que és més important la forma que no el contingut, i penso que més en un poema.
Lo millor de la prosa i de la poesia és que arribi a qui la llegeix i, si t'arriba, ja t'ha guanyat.
ResponEliminaBella manera de dir-ho la teva.
Aferradetes, Helena.
Paula,
EliminaPer arribar a un lector fa falta el que deia el conde Arnaldos: "Yo no digo mi canción sino a quien conmigo va".
La prosa i la poesia… tenen una relació ben complexa. De vegades contraposades i de vegades tan unides. Hi ha proses tan poètiques, també!
ResponEliminaA mi m'agraden especialment les proses poètiques, Carme. I he constatat com la cosa que més m'ajuda a ser creativa és la prosa de cada dia.
EliminaCom diu la cançó "...ni contigo, ni sin ti..." la prosa i la poesia, van de la maneta i a vegades, se'n van de "parranda" cadascuna pel seu costat... i els que les llegeixen, gaudeixen tant en un cas com en l'altre : )
ResponEliminaBon treball, Helena !!, una abraçada.
Artur,
ResponEliminaDius més coses tu que.no jo!
Tiende la mano.
ResponEliminaLas palabras trascienden.
Juega con ellas.
Fackel,
EliminaJugar és una molt bona manera de ser creatiu.
Lletres i paraules, allò que compartim, Helena.
ResponEliminaLa prosa sempre ha estat quelcom inferior, sobretot per als poetes. Gràcies per aquesta conciliació entre prosa i poesia!
Abraçada d'estiu! D'aquest estiu que preguem que s'acabi.
Teresa,
EliminaLes teves, de paraules, sempre m’aixequen cap amunt!
Dos poemes excel·lents: poesia i prosa, complements indispensables, col·laboradors necessaris. Els contraris s'alien. M'agraden tots dos professors: el més formal quan fa un incís i el més creatiu quan, per fi, es cenyeix al temari.
ResponEliminaRamon,
EliminaEl professor al qual faig referència, més creatiu, no és ningú més que Jordi Llovet.
Jo també vaig pensar en ell, arran d'aquest vers! Tu també l'has tingut de professor? Era genial. A classe parlava de tot, i anant bé només cap al final ho lligava tot amb el tema que presumptament "tocava". Recordo que en un examen ens va posar (sense haver-ne parlat mai a classe, per res) un fragment del conte de Borges "Pierre Menard, autor del Quijote". Jo no coneixia aquella narració, i d'entrada em va sorprendre, però es tractava d'improvisar un comentari sobre el text i me'n devia sortir bé, perquè vaig treure bona nota. Sempre llegeixo tot el que en Llovet publica, abans a El País, darrerament a l'Ara, i els seus llibres i algunes traduccions.
EliminaRamon,
EliminaEl Jordi Llovet em va posar l'únic excel·lent que vaig treure a la carrera.
Prosa
ResponEliminaDeslliga la llengua les lletres
que ha anat cosint des del principi,
balbucejant pensaments
tal i com sorgeixen
les flors al parral
i els estels a la nit.
Deixa’m dir les coses boniques
que tinc en prosa,
que després la poesia
les pintarà amb els colors
que li agraden al teu cor.
Poesia
Una vegada el cor pinta amb els seus colors
les paraules que el pensament ha anat florint,
És quan els dits fan sons
amb les paraules dels colors que van sortint.
Llavors amiga, veig en la penombra
a l’espatlla de les lletres alçades la calidesa
dels pensaments dels qui les vau escriure
i entenc que algun dia jo podré pintar
emprant els vostres colors la bellesa
que deixeu anar per recollir engrunes
per apaivagar la fam de coneixement
que el vostres colors em deixen entreveure.
qui sap si,
Eliminaparlar de prosa i poesia utilitzant els colors és ben curiós.