Quines coses, Helena! Jo em pensava que la imatge era l'auxiliar del vers i resulta que és al revés, que t'inspires en la imatge per trobar les paraules. Aquest és difícil, però fixant-me en el títol diria que el càctus-vers resisteix malgrat l'esquerda-llamp. Ja em fa por d'haver dit alguna bestiesa, ja, però... agafa-t'ho bé, que la interpretació ha de ser lliure, no? Una abraçada!
Teresa, La teva interpretació pot ser tan bona com la meva. Jo vull suggerir, i ja ho dic en el títol, que encara que un poema t'arribi, com un llamp, no vol dir que l'entenguis, però amb això ja n'hi hauria prou. Em refereixo al "trobar lleu, trobar clus" dels trobadors, que vol fer referència als versos que s'entenen fàcilment i els hermètics.
M'ha anat bé el comentari que li fas a la Tresa, per entendre millor el poema. No obstant, també estic d'acord en que cadascú interpreta els poemes tal com li entren personalment.
Cadascú ho interpreta així com li arriba, que no té res a veure amb l'emoció de qui ho ha escrit. Veig que aquest post no em va sortir a la llista de lectura, com tants! Aferradetes, Helena.
Quan, fa tantes dècades, estudiava els Trobadors, admirava el trobar clus, però el que més valorava era el trobar ric: complexitat formal, rigor, creativitat, però que la idea s'entengués. Després, m'agraden casos concrets de cada mena.
Quines coses, Helena! Jo em pensava que la imatge era l'auxiliar del vers i resulta que és al revés, que t'inspires en la imatge per trobar les paraules.
ResponEliminaAquest és difícil, però fixant-me en el títol diria que el càctus-vers resisteix malgrat l'esquerda-llamp. Ja em fa por d'haver dit alguna bestiesa, ja, però... agafa-t'ho bé, que la interpretació ha de ser lliure, no?
Una abraçada!
Teresa,
EliminaLa teva interpretació pot ser tan bona com la meva. Jo vull suggerir, i ja ho dic en el títol, que encara que un poema t'arribi, com un llamp, no vol dir que l'entenguis, però amb això ja n'hi hauria prou. Em refereixo al "trobar lleu, trobar clus" dels trobadors, que vol fer referència als versos que s'entenen fàcilment i els hermètics.
Sembla com si el llamp de pedra hagués creat la vida, la tendresa d'una vida que comença i també el vers i el seu sentit.
ResponEliminaUna parella perfecta: imatge i versos.
Carme,
EliminaNormalment el llamp és més destructiu que no creador. Però metafòricament, en el poema, ho pot ser. Moltes gràcies!
M'ha anat bé el comentari que li fas a la Tresa, per entendre millor el poema.
ResponEliminaNo obstant, també estic d'acord en que cadascú interpreta els poemes tal com li entren personalment.
Totalment, Xavier. Les interpretacions són com els pètals d'una flor.
EliminaHay tantas maneras de escribir poesía...
ResponEliminaSí, per a tots els gustos, Fackel, i jo precisament en soc un aneguet lleig, de la poesia.
EliminaTrenca la roca
ResponEliminael seu espai de pedra
per obrir la nit.
Cadascú ho interpreta així com li arriba, que no té res a veure amb l'emoció de qui ho ha escrit.
ResponEliminaVeig que aquest post no em va sortir a la llista de lectura, com tants!
Aferradetes, Helena.
Quan, fa tantes dècades, estudiava els Trobadors, admirava el trobar clus, però el que més valorava era el trobar ric: complexitat formal, rigor, creativitat, però que la idea s'entengués. Després, m'agraden casos concrets de cada mena.
ResponElimina