En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 10 de maig del 2026

Seguretat i alt interès


MORERA, Jaume Serra de Guadarrama. Cabana
1891-1897

Anhelem l'inabastable, necessitem la certesa.
Aguaitar la pedra agrest de les muntanyes
des de la paret seca de la teva cabana.
Somniar amb la boira, centrar-te en l'aixopluc.
Que la neu de la infantesa romangui fins a ple estiu,
i més encara, ben altiva. Un contrast obligat 
per poder dir que has viscut, i que això t'ha fet feliç.

12 comentaris:

  1. La vida està plena de contrasts, sinó seria ben avorrida, no creus?
    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els contrasts fan art, sa lluna. Aquest quadre n'és, d'art.

      Elimina
  2. Miro des del cim,
    on s’acaba
    la cabana
    de pedra seca,
    on li venta la cara
    l’aire fred
    de la muntanya.
    Miro més enllà
    en la meva pròpia eternitat
    que ja s’acaba.
    En els cims veïns
    de boira i pluja,
    de vent i fred.
    Llavors,
    des de la solitud feixuga
    del més alt,
    no em trobo sol,
    contemplo la immensitat
    sota els meus ulls
    i veig que tot i res
    m’acompanya.

    ResponElimina
  3. En aquesta vida, hi ha d'haver de tot.... en la propera, ja es veurà ! : )
    Salut !!.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur,
      la propera simplement no existeix, per a mi.

      Elimina
  4. M'identifico totalment amb el teu poema, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      no m'estranya, muntanyenc com ets, Xavier. He llegit alguna vegada que l'home té tanta por de les forces desencadenades com de la presó.

      Elimina
  5. No sé si de la mateixa manera que en Xavier o no, però jomtambé m'identifico molt amb el teu poema. I parlo tant de la muntanya com de la vida. M' ha passat sempre això de somiar amb la boira i centrar-me en l'aixopluc.

    ResponElimina
  6. La vida és feta de contrasts, i hem de mirar d'anar-la trampejant com bonament puguem. Cerquem "l'inaccéssible étoile" mentre lluitem per conservar el medi ambient, anhelem la llibertat mentre defensem les seguretats bàsiques, enyorem el paradís perdut mentre intentem de ser feliços amb les engrunes que la vida ens ha deixat. Entendre-ho és filosofia, explicar-ho tan bé és poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      Prendre-s'ho amb filosofia, que deia Sèneca.

      Elimina
  7. A besar el cel,
    als peus cotons de núvols.
    La resta el món.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...