A l'ombra? dins Relats en català
De com t'arriba a l'ànima
una flor, la poesia,
encara que es projecti
sobre el que és granític.
L’ombra en contrast
amb la llum de primavera,
l’intercanvi de rosa i llibre
i com aquesta es fa pregar
amb les espines,
conformen la lloança
tant com el lament de l’amor.
Helena bonals
Juego de sombras.
Emergen las palabras.
Soy su espectro.
Fackel
La poesia, quan t'arriba a l'ànima, és com aquesta flor, que no perd el seu color ni enla seva ombra.
ResponEliminaMolt ben vist, Carme!
EliminaLlum i ombres, rosa i espines, dualitats. L'equilibri entre lo que és positiu i negatiu. Cada ombra té la seva llum, i cada color, la seva història.
ResponEliminaPotser no té res a veure amb el teu poema, però és el que he sentit.
Aferradetes, Helena.
Jo trobo que el que tu dius, sa lluna, és molt compatible amb el que dic jo.
EliminaL'ombra descriu el que hi ha a la llum.
ResponEliminaSí, Xavier, és una ombra que recrea la vida, com ho fa l'art.
EliminaJuego de sombras.
ResponEliminaEmergen las palabras.
Soy su espectro.
M'agrada molt, Fackel, sobretot això de l'espectre.
EliminaCada lletra una espina,
ResponEliminacada mot la seva olor.
S’agermana per un dia,
se n’oblida la resta de l’any.
De tinta vermella
la pell de la flor se’n tenyeix
i de la blancor de la mort el paper.
De versos i de ferides,
de flors i de llibres.
De mots i de silencis,
de fum i de ciris.
Marxa el jorn
en l’horitzó del sol ponent.
Fins el nou dia,
em curaré la ferida
que cada lletra
amb sa espina
i cada mot amb sa olor
em fereixen de dia,
es curen al vespre fosc.
Contrasts de llum i ombra, color i grisor, rosa i espina, lloança i dolor. La poesia arriba directament a l'ànima.
ResponEliminaEl contrast és el que fa més art, més poesia.
Elimina