En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 20 de març del 2026

Tot ve que s'acaba


Poema visual inspirat (o directament plagiat) 
en un quadre que em van regalar en fer-ne quaranta.
M'ha servit per a un centre d'interès
a la biblioteca on treballo,
per parlar dels escriptors 
que han mort un 23 d'abril.
El haiku de sota el recupero,
és dels primers que he fet mai.


Anar endavant
com qui fa punta a un llapis.
Progrés enrere.

a

16 comentaris:

  1. Fackel21 de març del 2026, a les 9:16

    https://biblioteca.cordoba.es/blog/2016/05/tres-grandes-escritores-fallecieron-el-23-de-abril-de-1616-lo-sabias/

    encuentro esto por ahí, por si te aporta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals22 de març del 2026, a les 11:03

      Fackel,
      Ja els sabia, aquests autors! Però gràcies!

      Elimina
  2. Fackel21 de març del 2026, a les 9:19

    Siendo el lápiz
    girando la cuchilla
    yo voy mermando.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals22 de març del 2026, a les 11:04

      Fackel,
      és "Siendo" o "Siento"?
      Jo també vaig esllanguint-me.

      Elimina
  3. sa lluna21 de març del 2026, a les 15:18

    Molt bo el poema visual, com el teu haiku, ja tenies bona mà. ;-)

    Punta esmolada,
    gira la maquineta,
    llapis en retro.

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals22 de març del 2026, a les 11:06

      sa lluna,
      a tu també t'ha inspirat. La maquineta és implacable.

      Elimina
  4. Rafael Molero Cruz21 de març del 2026, a les 17:44

    Un kaiku, ben redactat, que m'ha fet pensar. Sí, el llapis s'ha d'afilar de quan en quan.
    M'ha agradat com l'has compost.
    Cordialment. Rafael

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals22 de març del 2026, a les 11:07

      Gràcies, Rafael. He entrat a la teva pàgina i no hi ha cap poema nou, per cert.

      Elimina
  5. Carme Rosanas21 de març del 2026, a les 20:15

    Totes dues coses boníssimes. El poema visual i el teu haiku, que recordo molt bé. És dels que queden i fan rumiar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals22 de març del 2026, a les 11:08

      Quina memòria, Carme. Que em regalessin el quadre que ha inspirat el poema visual va ser tota una indirecta. Que als quaranta ja comences a anar cap avall.

      Elimina
  6. xavier pujol23 de març del 2026, a les 22:00

    La maquineta
    pentina amb elegància
    rínxols de fusta.
    El llapis de l'Ikea
    deixa escrit un poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals29 de març del 2026, a les 13:48

      Xavier,
      Jo també vaig pensar en el llapis d'IKEA! Tot i que el de la foto no ho és.

      Elimina
  7. xavier pujol31 de març del 2026, a les 20:16

    "...Jo cant sa rosa i es cactus
    i moltes més coses també,
    un llapis d'Ikea, un pistatxo,
    wa yeah!

    Què divertit lo que escric
    quan estic avorrit..."

    (Antònia Font)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals1 d’abril del 2026, a les 16:45

      M’agrada molt aquesta cançó, Xavier!

      Elimina
  8. KRT3 d’abril del 2026, a les 19:44

    M'agraden, els teus poemes visuals, i l'haiku també. Gràcies, no paris!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals4 d’abril del 2026, a les 19:58

      No és meu, sinó un plagi, el poema visual, però me l'he fet meu amb el haiku.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...