AGUS Montseny
Ets com aquell primer motiu que només
et cal estendre, tot brodant-lo.
Evoques la decadència sense la qual
no pots anar endavant.
Et mostres amb l'ombra de la bellesa
que té el seu eco en l'avenç.
Un passat que val més que mil promeses.
M'agrada molt, sobretot l'últim vers:
ResponEliminaUn passat val més que mil promeses.
Penso que, en contra d'aquell punt de vista que diu que només existeix el present, un instant ja viscut, o sigui el passat, pot omplir molt el present i fins i tot el futur...
Carme,
ResponElimina"renovar-se o morir" no sempre és la millor opció.
Moltes gràcies!!
Ho entenc també com la Carme, sense aquest passat no hi hauria ni present ni futur.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
sa lluna,
EliminaVeig que coincidim!
També a mi m'agrada, això del passat que "val més que mil promeses", i constatar que sense la decadència no es pot anar endavant. En efecte, som hereus d'una història mil·lenària, i els vestigis que en resten ens poden orientar, per no perdre, amb els orígens, la identitat. Cal anar endavant sense perdre el pas, sí, però tocant de peus a terra i valorant les arrels.
ResponEliminaRamon,
EliminaJo crec que el primer pla d'aquesta imatge estaria més relacionat amb els somnis que no pas amb tocar de peus a terra.
"Fe no és esperar, fe no és somniar. Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà..." És important tenir uns ideals, ni que siguin difícils (l'Impossible Dream) i lluitar per assolir-los, però la lluita és penosa: i una esperança raonable d'èxit necessita tocar de peus a terra.
EliminaAmb el títol ja expliques el que serà el poema.
ResponEliminaXavier
EliminaM'inspira Maragall i la seva teoria de "la paraula viva", que no és més que la primera paraula que, com el tap d'una ampolla de xampany, desencadena totes les altres.