M'agrada el cafè, i veure la neu ben abrigadet... La foto és suggeridora, i el poema en treu el suc (vaja, el cafè). A la vida tot són contrasts, però també correspondències si, com tan bé saps fer tu, les hi podem trobar, i som capaços de desvetllar-les i afuar-les per fer-ne un poema.
Una metàfora molt original, on el fred, amb el café, que està gelant-se. Quina contraposició. A mi el café m'anima la tensió baixa. El fred no m'agrada gens, perquè en tinc els dits sempre gelats! Per a mi la meua debilitat. Gràcies per compartir. Fins a l'altra. Una abraçada...
Rafael, Jo no en prenc de cafè, només alguna vegada de descafeinat. La contraposició que dius tu és molt bona, en aquest cas. Perquè el cafè desvetlla, però la neu, el fred tonifica.
Ha ha ha. The corners of my mouth have not yet returned from their expedition to my ear-lobes. ...
ResponEliminaSean, et fa riure, aquest poema?
EliminaAh, no, Helena. Your poem is excellent as mostly. It's the photo that let me smile.
EliminaSean,
EliminaÉs veritat que és divertida. Jo me l'he pres massa seriosament!
Una fotografia d,en Xavier molt suggeridora, de tota mena de contradiccions i oximorons.
ResponEliminaNo és fred aquest cafè, perquè la neu que ajuda a conservar-ho tot, en conserva l'escalfor…
Deu ser com un termo, aquesta neu, Carme.
EliminaGràcies per aquest poema-espresso, Helena.
ResponEliminaXavier,
Eliminagràcies a tu per pensar en mi.
Molt ben trobat el poema i molt imaginativa la foto, tot i que he de dir que no m'hi asseuria a prendre res, ni un cafè.🥶
ResponEliminaAferradetes, nina!
sa lluna,
EliminaDoncs jo trobo una delícia aquesta neu amb aquest sol. És paradoxalment acollidora!
Gràcies i una abraçada!
Bajo el albor
ResponEliminadiscurren nuevas vidas.
Sal al encuentro.
Que maca la paraula "albor", Fackel. Com tot el haiku.
EliminaM'agrada el cafè, i veure la neu ben abrigadet... La foto és suggeridora, i el poema en treu el suc (vaja, el cafè). A la vida tot són contrasts, però també correspondències si, com tan bé saps fer tu, les hi podem trobar, i som capaços de desvetllar-les i afuar-les per fer-ne un poema.
ResponEliminaRamon,
EliminaA mi m'agrada de trobar contrasts i connexions alhora, el que sol fer l'art en general.
Una metàfora molt original, on el fred, amb el café, que està gelant-se. Quina contraposició. A mi el café m'anima la tensió baixa. El fred no m'agrada gens, perquè en tinc els dits sempre gelats! Per a mi la meua debilitat. Gràcies per compartir.
ResponEliminaFins a l'altra. Una abraçada...
Rafael,
EliminaJo no en prenc de cafè, només alguna vegada de descafeinat. La contraposició que dius tu és molt bona, en aquest cas. Perquè el cafè desvetlla, però la neu, el fred tonifica.
Per als impacients, bona manera de refredar el cafè :-)) Bon poema, Helena. M'agraden MOLT els tres darrers versos.
ResponEliminacantireta,
ResponEliminaPassar del blanc al negre i del negre al blanc és el millor que es pot fer per trobar el terme mig. Moltes gràcies i bon Nadal!