En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 18 de novembre del 2025

Quatricromia



Darrere d'aquest cel, color del quadern
on ara escrius, tu saps que s'hi amaguen
cian, magenta i groc. I que amb un sol haiku 
vas aprendre a volar, com un accent sobre una lletra.
Plantejament, nus i desenllaç componen 
la perspectiva amb què ho veus tot.
Se't fa difícil destriar-los,
de l'un a l'altre només hi va un sospir.
Però al darrer vers hi ha tot el pes.

10 comentaris:

  1. Renoi! Aquest poema m'ha agradat moltíssim. Descrius el quadern amb tres colors: Cian, magenta i groc. El trobe molt original i les metàfores són profundes.
    M'ha agradat com ho has presentat.
    Que passes una bona nit.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael,
      Moltes gràcies! M'he inspirat en El quadern gris de Pla, i en el primer haiku que vaig fer. I en la meva felicitat actual.

      Elimina
    2. Tal dit, tal fet…. Al darrer vers hi ha tot el pes…. Ben bé així.

      Elimina
    3. El que dius amb com ho dius, Carme.

      Elimina
  2. "Quatricomia"
    Vaig treballar 32 anys fent-ne. Cian, magenta, groc i negre.
    Ves per on, sense saber-ho, el al meu ofici s'hi amagava, també. la poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja recordo que m’ho vas dir, on treballaves, Xavier.

      Elimina
  3. M'agrada molt la manera que ho expliques al teu poema, és així tal qual, no hi afegiria res més.
    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
  4. Cielo en blanco.
    Pizarra o cuaderno.
    Primeros trazos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M’agrada molt aquest haiku que sembla que parli de la infantesa, Fackel.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...