En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 9 de novembre del 2025

Analogia


Repte poètic visual 365 Castanyes torrades


Pocs saben que cal sempre

un espai en blanc,

un marge perquè el text respiri,

sobretot el d’un poema,

el que vol transcendir més.

L’horror vacui fa que molts

omplin tot el full, i més encara.

Però un poema més llarg

d’una pàgina és prosa.

De la mateixa manera,

si no vols que les castanyes

en coure-les surtin volant,

cal fer-hi sempre un tall lateral.

15 comentaris:

  1. De la poesia a les castanyes torrades passant per "l'horror vacui".
    Un salt orientatiu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'horror vacui fa molt de mal. I no només en poesia, sinó en totes els coses: ho omplim tot massa i a mi m'agraden més els espais bastants buits.

      Elimina
    2. Xavier,
      No sabia què dir de les castanyes, i se m'ha acudit aquesta reflexió.

      Elimina
    3. Carme,
      El minimalisme, el tenir en compte el "menys és més", el dir el màxim amb el mínim, em ve de quan faig disseny gràfic.

      Elimina
  2. Glorious, Helena! Congratulation! From me and Erich Kästner:
    'Wer was zu sagen hat, hat keine Eile. Er lässt sich Zeit und sagt's in einer Zeile.' / 'Els que tenen alguna cosa a dir no tenen pressa. Es prenen el seu temps i ho diuen en una sola línia.'

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sean,
      Moltes gràcies, això de no tenir pressa és important! Has de tenir alguna cosa a dir, i dir-la, i que els altres la sàpiguen escoltar ja és massa.

      Elimina
  3. Mira, ja he après una cosa avui!
    Les castanyes a mi no m'agraden torrades, sempre les he menjades crues, per això no sabía lo dels talls. ;-)

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna,
      no sabia que les castanyes es poden menjar crues, jo també he après una cosa avui.

      Elimina
  4. Portes raó, amb això del tall lateral, perquè per què si no exploten les castanyes. Sí, el poema ha de ser curt i molt reflexionat.
    Molt ben plantejat.
    Enhorabona. Una abraçada.
    Ens seguim llegint.

    ResponElimina
  5. La comparació amb les castanyes, genial. I estic absolutament d'acord amb tu: un poema llarg és una novel·la en vers. I en molts grans poemes breus, és tant o més important el que no s'hi diu explícitament, que tan sols es deixa intuir o que obliga el lector a reconstruir-s'ho al seu albir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      Doncs aquest intent de poema deu ser una mica massa explícit. Va com va, em surt el que em surt. T'agraeixo que diguis que és genial la comparació!

      Elimina
  6. Entre las manos
    el niño las aprieta.
    Luz de invierno.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      aquest nen que apreta les castanyes té molta relació amb l'hivern, el d'abans del "April is the cruelest month".

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...