Repte poètic visual 365 Castanyes torrades
dins Relats en català
Pocs saben que cal sempre
un espai en blanc,
un marge perquè el text respiri,
sobretot el d’un poema,
el que vol transcendir més.
L’horror vacui fa que molts
omplin tot el full, i més encara.
Però un poema més llarg
d’una pàgina és prosa.
De la mateixa manera,
si no vols que les castanyes
en coure-les surtin volant,
cal fer-hi sempre un tall lateral.
De la poesia a les castanyes torrades passant per "l'horror vacui".
ResponEliminaUn salt orientatiu.
L'horror vacui fa molt de mal. I no només en poesia, sinó en totes els coses: ho omplim tot massa i a mi m'agraden més els espais bastants buits.
EliminaXavier,
EliminaNo sabia què dir de les castanyes, i se m'ha acudit aquesta reflexió.
Carme,
EliminaEl minimalisme, el tenir en compte el "menys és més", el dir el màxim amb el mínim, em ve de quan faig disseny gràfic.
Glorious, Helena! Congratulation! From me and Erich Kästner:
ResponElimina'Wer was zu sagen hat, hat keine Eile. Er lässt sich Zeit und sagt's in einer Zeile.' / 'Els que tenen alguna cosa a dir no tenen pressa. Es prenen el seu temps i ho diuen en una sola línia.'
Sean,
EliminaMoltes gràcies, això de no tenir pressa és important! Has de tenir alguna cosa a dir, i dir-la, i que els altres la sàpiguen escoltar ja és massa.
Mira, ja he après una cosa avui!
ResponEliminaLes castanyes a mi no m'agraden torrades, sempre les he menjades crues, per això no sabía lo dels talls. ;-)
Aferradetes, Helena.
sa lluna,
Eliminano sabia que les castanyes es poden menjar crues, jo també he après una cosa avui.
Portes raó, amb això del tall lateral, perquè per què si no exploten les castanyes. Sí, el poema ha de ser curt i molt reflexionat.
ResponEliminaMolt ben plantejat.
Enhorabona. Una abraçada.
Ens seguim llegint.
Gràcies, Rafael.
EliminaLa comparació amb les castanyes, genial. I estic absolutament d'acord amb tu: un poema llarg és una novel·la en vers. I en molts grans poemes breus, és tant o més important el que no s'hi diu explícitament, que tan sols es deixa intuir o que obliga el lector a reconstruir-s'ho al seu albir.
ResponEliminaRamon,
EliminaDoncs aquest intent de poema deu ser una mica massa explícit. Va com va, em surt el que em surt. T'agraeixo que diguis que és genial la comparació!
Entre las manos
ResponEliminael niño las aprieta.
Luz de invierno.
Fackel,
Eliminaaquest nen que apreta les castanyes té molta relació amb l'hivern, el d'abans del "April is the cruelest month".
Soy Fackel, disculpa.
ResponElimina