Potser vindrà un altre matí més pur/ i ens retornarà la tendresa.
Miquel Martí i Pol
Fotografia meva a Navarcles
per al premi InstapoemaMMP 2025
Aquests turons que s'albiren
al fons de molts carrers del meu poble
són mitja vida per a mi.
Amb l'altra meitat no sempre hi compto.
Si no saps transmutar
en alguna forma nova el teu desig,
és que potser mai no has estimat.
A banda de la verdor perenne,
cal alguna cosa més per
omplir l’existència.
Com una bona vista.
Més que una "bona vista", diria sentir-la com una part de tu.
ResponEliminaM'agrada com barreges els niguls amb la verdor dels arbres, calen més desitjos per omplir la existència que només un cel blau.
Aferradetes, Helena.
sa lluna,
EliminaCrec que és una imatge molt senzilla, però que vol tenir força. Sembla que no hi passi res, però no és el cas.
* L'existència, volia dir.
EliminaI té molta força per al que suposa per a tu, però també visualment pel contrast entre el verd i el blanc dels niguls.
sa lluna,
Eliminala que havia posat "la existència" sóc jo! Això és el que a la carrera ens deien que és "un principi de substitució lingüística".
El contrast entre el verd i el blanc és tan important com la semblança en la forma dels turons i els núvols. El que se'n diu en llatí discordia/concors, concordia/discors. No sé si amb el meu poema ha quedat prou clar. Ja passa que jo mateixa no sé fer poesia d'una imatge meva! El volia enviar a un altre premi, però l'hauré de corregir abans.
No té res a veure amb el teu poema però en veure els núvols de la teva fotografia m'han vingut uns versos de Josep Maria de Segarra:
ResponElimina"...si no tinc llençol daurat
ni angelet a la finestra
aquí dalt sento el meu cor
més a prop de les estrelles..."
Xavier,
Eliminano té res a veure amb el poema però sí amb la fotografia, d'això es tracta.
La bona vista sempre es important. Mirar lluny i veure coses boniques eixampla el cor.
ResponEliminaVeig la muntanya verda i real, la muntanya blanca i etèria dels núvols i el cel al darrere. Com un haiku visual que pren consitència mentre va baixant.
Una abraçada, Helena.
Carme,
EliminaNo t’havia respost! M’agrada molt això del haiku visual.
ResponEliminaEn el horizonte
habita el presente.
Hombre soñador.
M'agrada molt el teu haiku, Fackel. Ho sintetitza molt bé.
EliminaJo n'he fet un segon poema, perquè aquest no em convenç.