AGUILERA, Rafael Arrels
Tot és arrelar, en aquesta vida.
Amb el primer tronc
i en tots els que han vingut després.
Arreles en les lletres
i en la llum que deixen passar.
Darrere de tot,
la bona vista que t'espera
si te'n saps fer digna.
Has començat bé i deixaràs
un bon regust de boca,
com un clàssic que consta
de plantejament, nus i desenllaç.
Amb una infantesa
que vol sortir a la superfície,
i que no podràs ignorar mai,
és el detonant de tot.
Tienes raíces, sí. Mas tu cuerpo camina.
ResponEliminaImprégnate de otras savias.
Crece como árbol nuevo
que siempre busca otros cielos.
Ábrete a todo y absorbe
otros colores, frescos sonidos,
sentimientos que no experimentaste antes
e ideas inéditas que te sorprenderán.
Tienes raíces, sí. ¿Suficiente?
Nadie vive solamente de ellas.
Fackel,
EliminaAquest teu poema sí que és una obra mestra!! Però jo sempre mirava el futur fins que vaig adonar-me que tot el que volia ja ho tenia en el passat. Mig món se'n riu de l'altre mig.
Què bo és tenir bones arrels, ser conscient d'això i seguir caminant per tots els indrets que ens arrelen també.
ResponEliminaAferradetes, nina.
M'agrada molt això que dius, sa lluna.
EliminaPreciós i inspirador, Helena!
ResponEliminaArrelo terra endins
Arrelo terra enllà.
Arrelo en tu i amb tu i de tu…
Arrelo en els mots,
si són ben nostres.
Una abraçada.
Carme,
EliminaLes millors coses passen quan menys les esperes. Jo no havia quedat gaire contenta d'aquest poema. La teva opinió compta molt per a mi.
I la teva inspiració m'agrada molt, sobretot els dos primers versos. Una abraçada.
EliminaCarme,
EliminaL'he allargat, el poema, aprofitant que t'agrada.
M'han agradat tots dos poemes: el teu i el que li has inspirat a la Carme:
ResponEliminaTotes dues esteu arrelades a la vida.
Tu també, Xavier. I per molts anys.
EliminaM'agraden molt els tres poemes, el teu, el de Fackel i el de la Carme. He tornat a pensar en els Esquirols: "Clavaré les meves arrels /
ResponEliminacreixent de cara al cel, / donaré fruit abundós...", però també "Cal que prengui el bastó / cal que amb una esperança trenqui la tristor"; que les branques, com diu Fackel, s'obrin a altres sensacions. I sí, és cert, la infantesa, el paradís perdut, és l'arrel primera de la poesia i de l'art.
Ramon,
EliminaSi has llegit Wuthering heights, d'Emily Brönte, potser hi trobaràs la relació amb aquest poema.