Esclava alliberada

NARCÍS Al pati de casa dins 

Associació Fotogràfica Jaume Oller

Pena tenir el capoll,

visible, sencer però clos.

Pena tenir la flor,

emboirada, aviat pansida, 

però lliure.

Joia, la teva, de tenir-ho tot.

Ganàpia

Repte Visual 359 dins Relats en català

Malgrat haver anat més enllà
de la murada d’una presó,
de la implacable duresa de la vida,
i tot i els núvols foscos que t'esperen,
hauràs pogut viure un lapse de temps
en què gairebé hauràs tornat a ser nena,
sense deixar anar mai la corda que et lliga
a l’enteniment, a la realitat.
Que ja mai ningú no et podrà prendre
aquesta joia de viure que va més enllà
de les convencions, de les aparences,
llaços darrere del teu estel juganer,
que només poden cobejar la teva tenacitat.

Posta de sol, tast de bellesa

Niporepte 421 Posta de sol, tast de bellesa

dins Relats en català

El que queda del dia

El sol s'amaga
darrere d'una escletxa
i en l'horitzó.

Niporepte 421 Posta de sol, tast de bellesa

dins Relats en català

Deix de bellesa

Per retenir-te,
raig del sol quan es pon,
una finestra.

Helena Bonals

L'escletxa estreta

per on s'amaga el sol

el fa més bell.

Carme Rosanas

Vengo del orto.

Entre luces y sombras

gusto los días

Fackel

Préssec d'estiu

la llum del sol s'apaga.

Tanca la porta.

Xavier Pujol

Prejudicis

Les persones et pregunten si encara

escrius poesia, com si fessis punt de creu.

Se'n riuen dels que fan haikus, tan breus.

Pensen que si s'hi posen 

també en faran, de poesia.

Però no saben que per a tu

no és cap forma d'entretenir-te.

Però també obliden que menys és més,

que la poesia és un llamp.

I aleshores no són capaços

d'escriure una sola paraula,

de dir res que pugui ser escoltat.

Feixuc i lleuger

AGUS Costa Brava IV 

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Aquella duresa dels primers anys de vida,

de seguida és coberta de vels de felicitat.

Però quan el progrés, l'empatia,

ho han cobert tot, és quan trobes

més a faltar aquella autenticitat.

La que només torna 

en la teva illa de bellesa,

la del poema surant al mig del full.

Quan mar i cel són en correspondència,

i pots creure que estimes i ets estimada,

que allò que compons algú ho interpreta.

Obra mestra

AGUILERA, Rafael Arrels 

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Tot és arrelar, en aquesta vida.

Amb el primer tronc

i en tots els que han vingut després.

Arreles en les lletres

i en la llum que deixen passar.

Darrere de tot, 

la bona vista que t'espera

si te'n saps fer digna.

Has començat bé i deixaràs 

un bon regust de boca,

com un clàssic que consta

de plantejament, nus i desenllaç.

Amb una infantesa

que vol sortir a la superfície,

i que no podràs ignorar mai,

és el detonant de tot.

On rau la teva joia de viure?

És aquella ombra que t’acompanya sempre, de la qual no acabes de ser-ne conscient. El deixant darrere d’un vaixell. Un cop d’aire fresc en plena canícula. Quan trobes la jeia per adormir-te, el to per escriure. Tenir algú a qui estimar, com un llibre per llegir. Haver la teva habitació amb bona vista, de manera real i figurada. Un quadre on descansar els ulls, la vela en el mar blau de Carner i la paraula viva de Maragall, amb l’austeritat més rica. Que no et falti el teu pa de cada dia, aquell sempre tan personal i intransferible. Poder arribar a proclamar Et in Arcadia ego. Que no et superi la pàgina en blanc, ni tinguis mai por de la solitud. I sobretot, no poder destriar què és més bell, la teva gerra o la teva aigua, el teu món interior o la superfície on aconsegueixes de brillar.

(Poema en prosa guanyador del Certamen "La Sagrera es mou per les lletres" el passat 27 de juny de 2025, amb el tema "La felicitat")