BIGAS, Joan Tormenta dins Associació Fotogràfica Jaume Oller
Sembla que no pugui ser
que entre passat i futur,
entre terra i cel,
puguis trobar
una escletxa d'esperança,
un fil blanc que ho relligui tot.
I que no en siguis conscient
fins que ja ha passat,
com el tro que es fa esperar,
com el poema que primer sents
i després entens.
Helena Bonals
Discorre el temps
entre el cor i el cap.
Tot plegat és un.
Sa lluna
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaDiscorre el temps
ResponEliminaentre el cor i el cap.
Tot plegat és un.
M'encanta la fotografia.
Aferradetes, Helena.
A mi m'agrada el teu haiku, sa lluna!
EliminaMoltes vegades ens passa això d'entendre les coses més tard de quan les sentim, amb els poemes i ambla vida. No deixa de ser com una mena de sorpresa o de miracle.
ResponEliminaUna aberaçada, Helena.
I tant que sí, Carme.
EliminaEm fa pensar que l'esperança és la que dirigeix l'escletxa. Realment em reflexiona la qüestió d'esperar. El tro es fa sentir-ho dins del poema.
ResponEliminaMolt original, Helena.
Una abraçada.
M'agrada molt la teva primera frase, Rafael, és poesia.
EliminaFulgor del cielo.
ResponEliminaBrillo en unos ojos.
Deslumbramiento.
Fackel,
EliminaL'enlluernament és el que mou la meva vida.
Dropping by now and then via Paula or Carme:
ResponEliminaThis is a fine piece of poetry. Chapeau!
Thank you very much, Sean.
EliminaHe fet Filologia Anglesa, però l'anglès el tinc ben atrofiat, disculpa.
Hi ha versos que ens venen donats (la teoria de l'ham poètic carneriana) i el llampec et captiva, potser abans fins i tot de copsar-ne el sentit, que ve després amb el tro. I de vegades, enmig de la causa i de l'efecte, ben mirat s'hi entreveu una escletxa, una esperança, un camí que relliga el passat amb el futur. M'has fet pensar en l'Eliot de Four Quartets. Bon poema, també, el teu com aquell.
ResponEliminaL'ham poètic carnerià seria com la paraula viva de Maragall. No he llegit aquest Eliot, em fas d'ham d'aquest poeta!
Elimina