En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 31 de març del 2023

La cultura és una urgència


Per al taller Lletres impures a Instagram


L'obra dins l'obra.

Milers de llibres anhelant

de ser interpretats.

No vols l'art per l'art,

sinó que et facin justícia.

No vols ser llegida com un golafre,

sinó que vibrin amb tu.

La bellesa no és un luxe,

és una vocació.

16 comentaris:

  1. Un poema que diu molt. Els darrers dos versos són per imprimir-los.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      Moltes gràcies! Deus voler dir que són antològics, aquests versos. M'agrada molt la metapoesia.

      Elimina
  2. L'interprete com una obra que vol triomfar, amb tota la seua bellesa. Jo la llig com bona justícia.
    Salutacions cordials.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael,
      Escrivim per ser llegits, però els drets d'autor també són importants.

      Elimina
    2. Sí, Helena, tens raó. L'última frase: La bellesa no és un luxe, és una vocació. És una bella metàfora.
      Que m'ha agradat molt.
      Salutacions cordials.

      Elimina
    3. Moltes gràcies, Rafael. M'ha sortit de l'ànima!

      Elimina
  3. "No vols ser llegida com un golafre,
    sinó que vibrin amb tu".
    Aquests versos ho diuen tot.

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sa lluna,
      Es diu molt sovint "es llegeix molt ràpid" com una virtut, i potser no ho és tant.

      Elimina
  4. A vegades costa prou, "que vibrin amb tu"... és el que voldríem tots quan ens posem a confegir paraules i versos, però penso que potser en la mateixa mesura que un mateix no vibra tampoc amb tots els llibres, amb tots els textos, amb tot els poemes. Hi ha d'haver una coincidència màgica, que no es pot forçar. Hi és o no hi és. Es troba o no es troba.

    Una bona aportació, Helena!

    A mi aquesta imatge em costa una mica, no m'hi acabo de trobar, i no serà pas perquè els llibres no m'agradin.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      pots vibrar un dia amb un text, i un altre dia no vibrar-hi gens. "A vision dies from being too long stared at", deia un poema que m'agrada molt de Dannie Abse.
      La foto el que té és que és molt desenfocada.

      Elimina
  5. Un llibre no llegit, és com un tresor malaguanyat !.
    Salut ;)

    ResponElimina
  6. La urgencia, a mi modo de ver, sigue siendo, como siempre, el conocimiento racional y clarificador. El que nos proporcione libertades y medios para actuar y vivir en paz. Porque cultura puede ser cualquier cosa. Hay hasta una cultura de la tontería, de la moda social, del sometimiento a la demagogia, de la vaciedad. Lo veo por la calle y tengo hasta mi particular cultura del enojo. Visto lo cutre que hay en nuestro entorno parece que la belleza sí fuese un lujo y la zafiedad una peste. Habrá que buscar la llamada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel, m'havia oblidat de comentar-te! La bellesa és un luxe per a molts, per a mi és una necessitat com l'aire que respiro.

      Elimina
  7. Hi ha alguns llibres que es fan llegir amb golafreria, que els escures i no te'ls acabaries mai, i que hi tornes i hi tornes. Et fan vibrar interiorment i, potser sí, vibren amb tu. M'agrada de pensar que en admirar-los fem reviure una mica la flama que inspirà els seus autors, si no ells mateixos. "La bellesa és una vocació", sí, un gran encert. I en tot cas, certament sempre és la interpretació del lector, la que recrea l'obra d'art i que la fa reviure i sobreviure. Els teus versos sempre em fan pensar, Helena.

    ResponElimina
  8. Ramon,
    No m'agraden gaire les novel·les de "Va aixecar-se, es va dutxar, va sortir per la porta i va anar...". M'agraden més els llibres reflexius, trobar poesia al mig de la prosa.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...