En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 20 de febrer del 2023

El sol del passat, la lluna del futur


AGUILERA, Rafael Reflejo 

Sense el reflex
del passat en l'avui
no tens demà.
La càmera de fotos
el fixa en un instant.

Helena Bonals

Largo pasado.
Acostado al lado
sigo durmiendo.

Fackel

16 comentaris:

  1. Una bona inetrpretació.
    M'agrada molt el títol. Ell sol ja és com un poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment, Carme, és un plagi de Paul Auster a El palau de la lluna: "El sol és el passat, la terra és el present, la lluna és el futur". M'agrada tant!

      Elimina
  2. Largo pasado.
    Acostado al lado
    sigo durmiendo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      Jo també continuo dormint amb la poesia! M'agrada molt!

      Elimina
  3. Ben vist, nina.
    Penso, com la Carme, que el títol ja és un poema.

    Aferradetes.

    ResponElimina
  4. Sempre estem al mig del camí entre el passat i el futur. Entre la llum i la penombra.

    ResponElimina
  5. Passat, present i futur. En faltar-ne una no existeixen les altres. A més, expressades amb les teves paraules adquireixen, encara, més força.

    ResponElimina
  6. M'agrada molt el teu comentari, Alfonso, dirigit a un poema tan poca cosa com aquest!

    ResponElimina
  7. Cent per cent, tal i com diuen els teus versos, Helena !.
    Salut ;)

    ResponElimina
  8. Veig que et projectes en el meu poema, Artur!

    ResponElimina
  9. El reflex del passat em fa pensar, que la càmera que fa fotos representa el dia present, que s'ha de viure.
    Cordialment.

    ResponElimina
  10. La fotografia detura el temps i el fixa; la filmació el mostra en moviment, però també acaba esdevenint aigua passada. Mentrestant, la vida va fent el seu camí. "Ayer se fue, mañana no ha llegado (...): soy un fui y un seré, y un es cansado". Bon poema!

    ResponElimina
  11. Ramon,
    El títol manllevat de Paul Auster és molt millor que no el meu poema!

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...