En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 24 de febrer del 2023

Com dos rius paral·lels


AGUS Granollers

Gairebé es freguen,
cel blau, terra marró.
El tot o res,
la lluita en blanc o negre,
els impedeix de fer-ho.

Helena Bonals


Luces se cruzan
invirtiendo los rostros.
Geometrías.

Fackel

13 comentaris:

  1. Luces se cruzan
    invirtiendo los rostros.
    Geometrías.

    ResponElimina
  2. Tricolor: com una bandera.
    Uns colors que expliques molt bé en la teva tanka-

    ResponElimina
  3. Jo en veig quatre, de colors.
    Tot i així, bona tanka.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també hi veig quatre colors, sa lluna.
      Moltes gràcies!

      Elimina
  4. En lluita geomètrica, els colors i la llum!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La geometria, l'abstracció, potencia el que la foto transmet.

      Elimina
  5. Entre el blau, el marró, el blanc i el negre, quina combinació per a impedir fer l'amor. Així ho interpreto.
    No sé la cadència que tens per a posar una nova foto i un nou poema, perquè acabe de comentar-te i no sé quan podràs posar una nova proposta de foto i un haiku o tanka. Ja m'ho diràs.
    Bona nit i fins demà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael,
      Bona interpretació!
      Si vols ja t'avisaré com fas tu quan pengi algun poema.

      Elimina
  6. Sí, molt bé. Avisa'm de què tens un nou poema. Gràcies.

    ResponElimina
  7. El "tot o res", el fonamentalisme del "blanc o negre" sense matisos, són castradors: coarten molts impulsos que podrien ser fructífers. En els termes mitjans, en les gammes, en les variants, hi ha molta més vida, i també més llibertat. Fugim dels dogmatismes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      Sí, però a vegades el tot o res pot ser necessari. Tot es pot veure de més d'un costat.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...