En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 12 d’octubre del 2022

Tenyida de roig


 Niporepte 355 La tardor

La reravera
transmuta la verdor
en el teu cor.

17 comentaris:

  1. Tots els colors del verd, i del roig, i mil gammes de marrons, el paisatge esplendorós de la tardor. Ens fem vells, però els sentiments no envelleixen: com a molt, canvien de color. Bon haiku.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      El cor és roig com la tardor, en seria metonímia. L'Edat roja de Margarit.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Artur,
      La natura fa passar la tristesa de la tardor amb uns colors bellíssims, és veritat.

      Elimina
  3. La verdor ho canvia tot, però l'amor està en el cor.
    Bonic haiku, Helena.
    Cordialment.

    ResponElimina
  4. Els colors de la tardor alleugen la nostàlgia.

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
  5. Com ens agrada quan arriba la tardor... I d'aquí a mig any celebrarem l'arribada de la primavera.
    En aquests contrasts hi ha la joia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Després d'aquest estiu infernal s'agraeix l'arribada de la tardor, i tant, Xavier.

      Elimina
  6. Piso rescoldos
    de aquel bosque fértil.
    Siento latidos.

    ResponElimina
  7. Preciós poema, Helena!

    Aquesta paraula rera era és molt poètica i la teva metonímia molt bona.

    ResponElimina
  8. Precioso haiku, Helena:


    Las palabras justas para expresar un sentimiento profundo.

    ResponElimina
  9. Moltes gràcies, Ana, és molt concís, és veritat.

    ResponElimina
  10. La reravera... Que bonic! No sé si és paraula inventada, però en tot cas és molt encertada. Doncs, res... els colors de la reravera també són una passada. Segur que escalfen el cor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teresa,
      L'he tret del diccionari, la paraula "reravera", la trobo preciosa!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...