En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 31 de març del 2018

Jami


Josep Maria Matamala i Carles Puigdemont


Aquest gran amic del molt honorable,
que l'ha acompanyat en la soledat de l'exili,
deixant família i obligacions.
Sense reserves, en el millor sentit
del Nit de reis de Shakespeare.

Ell sí que és com l'estel
envoltat de blau
de la nostra bandera.

10 comentaris:

  1. Respostes
    1. Jo crec que l'amistat és per sobre de l'amor, Jordi. Un tresor. Fins ara res m'ho ha desmentit.

      Elimina
  2. Fidelitat, generositat. Com diu el Jordi: l'amistat. Com dius tu: l'estel de la bandera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier, el carisma de Puigdemont deu anar molt més enllà de la política...

      Elimina
  3. El que dieu, i de la qual cosa n'estic ben convençuda: l'amistat està per sobre de l'amor. De fet, és una altra mena d'amor que es nodreix de l'ànima i no pas dels cossos.

    ResponElimina
  4. Totalment d'acord en el què tots dieu de l'amistat. Jami Matamala és també un heroi per a mi.

    Model d'amistat, i de fidelitat, no només a l'amic, sinó també al país.

    Agraïment infinit a tots dos. Només espero que finalment tard o d'hora, pugui ser investit president.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Em vaig emocionar quan ho vaig saber... Crec que ha de ser molt feliç de tenir un amic així.

      Elimina
  5. Una amistat modèlica, en efecte. Amb ell, el president té un tresor. Però també té molta altra gent que, a distància, l'estima i el vol a casa, amb tots els empresonats i exiliats. La força de tanta voluntat ha d'acabar assolint el cim.

    ResponElimina
  6. Ramon,
    Quan penso en els càstigs que li fan a Jordi Sànchez, que ens fan a tots, m'entristeixo molt.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...