En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 6 de gener del 2018

Pinotxo

Fan veure que ens hem tornat bojos,
que amb un temps tancats
ens recuperarem.
Però, què té de normal
un president a l'exili?
Què té de follia
la nostra bondat?
Si això seu és eutímia,
si això seu és justícia,
és que els creix el nas
de manera exponencial.
I encara sóc massa piadosa.

6 comentaris:

  1. Ets massa piadosa. Som massa piadosos.

    El seu nas infinit ens envolta com una serp asxifiadora... busquen ràpidament algun antídot!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que encara no hem trobat l'antídot, per desgràcia, Carme.

      Elimina
  2. No ens hem tornat bojos. Creiem en la democràcia, en la república, en la llibertat...

    ResponElimina
  3. Sí, que ets piadosa, sí. Tenim conviccions fermes, ideals clars i objectius difícils, però no inassolibles. I els assolirem sense renunciar a la via cívica, pacífica, no violenta, que és el que voldrien que féssim, i per això provoquen desmesuaradament i burxen on fa més mal. Hem de ser resilients, com la mata de jonc, que es vincla però no es trenca. Com el saltamartí d'en Brossa, que per molts cops que rebi sempre es redreça. "El demà serà millor!"

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt la imatge de la mata de jonc, Ramon! No per feta servir menys efectiva.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...