En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 29 de maig del 2017

Dius




¿Dius que tot es pot reescriure?
Si aquesta ploma
em cau a terra
pel punt del plomí,
mai podré tornar
a fer-la servir,
mai més.

[Inspirat en Proverbios y cantares, XLII, de Machado]

17 comentaris:

  1. Llavors li demanarem que ressusciti.
    Que també podria ser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt el teu sentit de l'humor, Jordi! Més que res perquè denota joia de viure.
      Aquest poema de Machado és d'aquells amb els que vibro sense acabar d'entendre'ls, com passa amb la bona poesia.

      Elimina
  2. Pots reescriure el que escrivies amb aquesta ploma... amb una altra ploma.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però no és el mateix, Xavier! Això em va passar amb la ploma que em van regalar pels 40 anys. L'enyoro!

      Elimina
  3. Hi ha coses que es perden, venen i se'n van, i potser està bé així.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Consol, hi ha tristeses que estan directament relacionades amb la felicitat.

      Elimina
  4. Els canvis són inevitables, però poden servir per millorar. La ploma no serà la mateixa, però la mà que la guia, si.

    ResponElimina
  5. Jo de més jove feia servir plomes, però sempre acabaven tacant-me les butxaques de les camises (o, pitjor, de les americanes) i m'hi embrutava els dits. Fa anys que hi vaig renunciar, de primer passant-me als retoladors de punta fina 8que també, més d'un cop, em posava destapats a la butxaca de la camisa, amb l'irreversible estrall corresponent, i la bronca domèstica). Ara fa anys que tiro de bolígrafs barats i llapis portamines i escric més que res amb l'ordinador. Però ara em fas pensar que potser l'abandó de les muses va coincidir amb el meu previ refús de les plomes... Chi lo sà?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      a tu les muses no t'han abandonat mai! Ets un crack!
      Jo no em taco, només els dits, però n'he trencat unes quantes, de plomes, a la meva vida. Escriure amb llapis portamines també m'agrada. Ara, quan tinc una idea, l'escric a les "Notes" del mòbil.

      Elimina
    2. Tu has escrit novel·la també, suposo que amb tant de text és normal acabar embrutant-se. Jo odio els bolis, però ara hi ha una versió del BIC platejada o daurada que em crida l'atenció.

      Elimina
  6. Reescriure crec que sí, reviure ja és més difícil (com deia Heràclit ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gemma,
      segons com es miri és millor no reviure, si haguéssim de convertir qualsevol pecat nostre en etern, seria molt fort, com venia a dir Margarit una vegada.

      Elimina
  7. A VECES NOSOTROS SOMOS ESA PLUMA, Y SEGUIMOS ESCRIBIENDO Y REESCRIBIENDO.
    ABRAZOS

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha plomes trencades que, encara que malament, continuen escrivint, AdolfO.
      Abraçades!

      Elimina
  8. Si podem escriure de nou, perquè reescriure? Amb la mateixa ploma o amb una altra... fins i tot amb la memòria.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...