En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 6 de març del 2017

Sempre amateur

La meva ploma enyora
el llapis de quan l'amor
era fàcil de jugar.
Guardo un rellotge antic
que encara em desperta.
Estic feta de paper reciclat,
em nodreixo de pa negre.
El meu agost és aquell
de temporals a la tarda.
Temporals que solen ser-hi
quan arribo al cim.

16 comentaris:

  1. És preciós, aquests poema i jo també m'hi trobo... que bonic era l'agost dels temporals a la tarda!!! Encara l'enyoro!

    ResponElimina
  2. Carme,
    Preferiria d'estar com ara però al mes de juny. De totes maneres a l'agost encara sóc una mica jove!

    ResponElimina
  3. Guarda'ns el rellotge, Helena.
    Aquell antic.
    Gràcies.

    ResponElimina
  4. Quin poema més visual has fet Helena. Cada vers és una estança. Se sent l'olor del llapis, el tic tac del rellotge antic, la penombra del paper reciclat i del pa negre. Finalment la llum enlluernadora de l'agost i de dalt del cim... quan torna a lluir el sol després del temporal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Xavier, és molt visual i concentrat, però és interrelacionat, com el que jo considero un bon poema.

      Elimina
  5. Preciós poema.I després dels temporals a les vesprades d'estiu, guarde la olor de terra mullada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La terra mullada, i el fang on m'agradaria submergir-me a vegades, Mari.

      Elimina
  6. Magnífic poema, Helena. Fas bé de deixar-te despertar pel rellotge antic, i està bé que arribis al cim, malgrat els temporals que hi trobis. L'amor, com la vida, sempre és un joc difícil de jugar; però val la pena esforçar-s'hi, no rendir-se mai.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      L'amor és com la poesia per a mi, difícil i apassionant alhora.

      Elimina
  7. Amateur pel contagiós plaer de fer-ho. Esplèndid aquest cant d’enyor.

    ResponElimina
  8. M'agrada molt aquest poema, és molt visual i evocador. Et veig a tu mateixa reflectida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. També m'agradaria que els altres s'hi poguessin veure reflectits, Glòria.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...