En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 1 de desembre del 2016

Bellesa robada


Sun dins The Nicest Pictures

Per què tan d'hora,
a la preprimavera.
Per què tan tard,
quan la flor ja és badada.
M'he perdut tot el nus.

12 comentaris:

  1. Cada dia deu ser el dia exacte per alguna cosa...

    Un dia és el dia exacte per veure el borró, l'altre per veure la flor, l'altre per veure el despullament de la flor...

    ResponElimina
  2. Tard ?, d'hora? Potser hem de buscar l'instant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mai no és massa tard per tornar a començar, canten els Sopa de Cabra, Alfonso.

      Elimina
  3. El moment exacte és fugisser, cal aprofitar-lo. I si l'hem perdut hauríem de buscar-ne un altre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria,
      A mi no m'agrada allò de renovar-se o morir, sóc fidel per naturalesa!

      Elimina
  4. cert, trobar el kairos el moment precís és dificultós .....la bellesa és com l'aigua si la volem retenir se'ns escapa entre els dits

    ResponElimina
    Respostes
    1. Elfreelang,
      Cadascú baixa les escales com pot, encara que sigui a trompicons, deia un poeta. La vida la vivim com podem, no com volem.

      Elimina
  5. Tot té el seu moment,
    sota el cel hi ha un temps
    per a cada cosa.
    Hi ha un temps d'infantar
    i un temps de morir,
    un temps de plantar
    i un temps de collir.
    Un temps de matar
    i un temps de guarir,
    un temps d'enrunar
    i un temps de construir.
    Un temps de plorar
    i un temps de riure,
    un temps de plànyer-se
    i un temps de dansar... (Eclesiastès)

    Tens raó, la vida la vivim com podem, com se'ns presenta. Mirem de gaudir-ne, fins i tot dels trompicons, si no són molt forts.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      Aquests versos els he llegit a "El temps de cada cosa", un bon llibre. Els trompicons a vegades són molt forts.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...