En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 22 d’agost del 2016

Kafka

Si hom fos realment un indi, sempre apunt, i sobre un equí galopant, oblic en l'aire, vibraria breument a cada passa sobre la terra tremolosa, fins a desfer-se dels esperons, atès que no hi havia esperons, fins a desfer-se de les regnes, atès que no hi havia regnes, i al davant només ha vist la terra com un bruguerar segat a ran, ja sense coll ni caps d'equins.

Franz KAFKA, Desig d'esdevenir indi. Traducció d'Àlex Agustí


Atrapasomnis dins Relats en català

Voler ser indi,
amb una al·legoria
crear un món.

Helena Bonals


Pintats i amb plomes,
ens alcem en defensa
d'un món més digne.

Ramon Carreté


A ran de terra,
pels grans espais, ben lliures,
i els ulls als núvols.

Carme Rosanas

6 comentaris:

  1. Pintats i amb plomes,
    ens alcem en defensa
    d'un món més digne.


    Cantava la Trinca: "Diu que hi ha una tribu d'indis / a l'Oest americà / que té alguna retirada / amb el poble català..." Els conqueridors van "descobrir" un "Nou món" (nou i descobert per a ells, no pas per als indígenes) i els van portar la "civilització" (malalties, espoli i repressió).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sense esperons ni regnes, però a ran de terra, com volia Kafka, Ramon.

      Elimina
  2. A ran de terra,
    pels grans espais, ben lliures,
    i els ulls als núvols.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho has copsat molt i molt bé, Carme!

      Elimina
    2. A mi també m'hagués agradat ser índiai no és broma. Molts cops ho havia pensat, tot i que suposo que no deixa de ser una idealització poc realista, però m'encanten els indis i em sedueix la vida de les tribus.

      Elimina
    3. Aleshores ets molt kafkiana, Carme! Jo ja sóc mig índia, no tinc una cara gens clàssica. La policia m'ha parat dues vegades per si sóc immigrant...

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...